Nonaspines i nonaspins

(Publicada a La Comarca el 9 d’agost del 2019)

Lo mes d’agost és sinònim de Festa Major. A molts dels nostres pobles se fan les anomenades Reines i Dames, en variacions tant al nom com a la manera de portar-ho a terme.

Si fem una cronologia ràpida, Nonasp se va afegir a n’esta moda emergent l’any 1965. L’any 1970 se va reprendre ininterrompudament i al 1979, per primera volta, se van introduir les Reines i Dames infantils, havent-hi un parèntesi entre els anys 1992 i 1995.

Al 1989 se va dixar a un costat la innecessària jerarquia de les Reines i les Dames per passar a ser totes Nonaspines. Vam tindre que esperar al 2004 per reprendre-ho definitivament, eliminant-se també lo polèmic sistema de l’elecció de les tres o quatre noies per votació popular, i dixant pas a que ho poguessin ser lliurement totes les que volguessin.

Les festes d’enguany també portaran una novetat. A les Nonaspines s’hi afegiran los Nonaspins, dixant de ser un acte exclusivament femení.

Penso que esta incorporació dels nois a les Festes ere més que necessària. S’ha de tindre present que, per desgràcia, a Nonasp i a tots los pobles en general, cada dia la població és més vella, lo que se traduïx en menys parelles joves i per tant, menys xiquets i xiquetes.

A part d’això, estam en un temps on és necessari parar-se a fer una reflexió sobre lo paper que ocupen les noies que son Nonaspines durant les Festes. A voltes, esta figura ha sét tatxada d’obsoleta i de tindre un component mascliste al considerar que és únicament una exhibició de les noies.

Incorporar als nois és un gran encert. Però lo que realment considero més important és la bona acollida i acceptació que ha tingut la proposta. Per damunt de tot, ser nonaspí o nonaspina és xalar amanta i viure les Festes d’una forma totalment diferent, lo que se convertix en una experiència fantàstica, us ho asseguro.

En petits -o grans- passos com este, és com se veu que realment los temps canvien i que la societat, a voltes, va cap a davant. Qualsevol pas cap a la igualtat està bé. Quin sirà lo pròxim?

Estela Rius

Deixa un comentari