Sobèrbia

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 20 d’abril del 2013)

El pintor britànic Francis Bacon en va fer quaranta variacions. Una veritable demostració de neurosi obsessiva. Cap d´elles es sembla a l’original. Els colors són absolutament oposats i l´intenció pictòrica mai n’és naturalista o realista, ni molt menys objectiva; sempre expressionista. Hi ha variacions en que riu, altres en que crida o altres en les que sembla desesperat. Però també n’hi ha que et fa sentir-te a tu, espectador, agredit, insultat, fins i tot vomitant-te al damunt tota la ira continguda del retrat original.

Aquest és sobri, molt sobri, amb una paleta restringida amb infinitat de variants de blanc, de vermell i unes puntades d’ocre. Les celles una mica arquejades i la boca ben tancada, sense exagerar. La sensació de fermesa i d’energia brolla de dins. Bacon sempre va dir que ni el va veure ni el volia veure, que no podria suportar-lo (es sospita, en canvi, que sí, que el va tindre al seu davant). Però ell (el retratat) està tranquil, relaxat. Pel seu voltant es pot sentir l’aire.

Si el voleu conèixer (al retratat) sentireu primer que ell us està vigilant a través d’un espill (un recurs  molt barroc) i potser dubtareu d’entrar a la petita cambra on ell us espera, malgrat que no us vol rebre. Si tot i així goseu entrar-hi, haureu de lluitar per aguantar-li la mirada, i coneixereu els dos significats de la paraula SOBÈRBIA. Perquè sobèrbia és la tècnica pictòrica que ha creat una atmosfera carregada de tensió, amb un enquadrament tan directe que trenca la distància entre l’observador i el retratat; i ple de sobèrbia és el personatge que us està reptant, que us està transmetent que no sou dignes d’estar davant d´ell, que només sou unes ínfimes titelles ridícules que mai arribareu a comprendre el poder que ell representa, el poder del Yavé de l’Antic Testament, el poder i la sobèrbia de l’església quan es sent amenaçada.

Tota la técnica de Rafael, Ticià o el Greco en mans d´un renovador de la pintura: Velàzquez. El retratat: el papa Inocenci X Pamphili. Roma. El podeu veure (o potser millor fugir) al Palazzo Doria Pamphili, al centre de Roma.

Antoni Bengochea

Rutes lingüístiques

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 13 d’abril del 2014)

Es fan rutes com la del mossàrab al Serrablo, o per ací del mudèjar, o literàries al Matarranya: Brauli Foz, Desideri Lombarte, Llorenç Vilella …, o dels vins o del pernil.  Poc conegudes són les rutes lingüístiques, i això que són d’allò més interessants. D’aquestes ha aparegut l’any passat una esplèndida guia Els parlars del Pirineu. Un viatge lingüístic per totes les valls del sud de la serralada de n’Eugeni Casanova. De la seua mà podreu seguir la ruta lingüística que va del Cap de Creus al de Higer amb tota la riquesa que els Pirineus ofereixen: català, aragonès, basc, amb  múltiples variants, i amb la major o menor penetració del castellà. Per a seguir la ruta només cal que no tingueu pors ni temors a preguntar a tothom que us trobeu pel camí per qüestions lingüístiques. La guia d’en Casanova us en donarà un munt d’exemples: si hi ha algú que parla basc; si dieu en aragonés betiecho o bediello, o muxardina o martual; o si dieu  na Carme o sa taula com els mallorquins. No cal que els seguiu tots, perquè no acabaríeu, però sí que us podeu especialitzar en alguns, com ara el tema de les fronteres lingüístiques, és a dir, anar resseguint els primer pobles que parlen basc, o la frontera entre català i aragonès, o fins on arriben els imperfets amb –eva, –iva. Això sí, heu de parar bé l’orella i no tenir, repeteixo, pèls a la llengua a l’hora de fer preguntes ben directes –Saleu o no? Los xiquets parlen el mateix basc que la gent gran, o només batua o castellà? Però com en dieu del vostre parlar: català, xapurriau, patuès?-,- que gairebé sempre us seran contestades amb tota amabilitat, i us hi afegiran tot de paraules enriquidores que no esperàveu. La darrera pregunta a segons quin lloc us podrà costar més d’un moc. Però és l’excepció: no us immuteu i continueu preguntat. En traureu molt de profit. Esperem que en Casanova publiqui aviat la ruta lingüística de la vessant nord del Pirineus, que promet ser molt estimulant.

Artur Quintana i Font

Escena Humana… davant de Vostè Ja Ho Entendrà

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 6 d’abril del 2013)

Poc més podrem afegir a una expressió escènica que a la pica del seu llarg recorregut ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Teatre de Catalunya només l’any passat, quan encara pot seguir escalant amunt en altres serralades, apostada com ha estat per un bell cúmul de trajectòries artístiques, composades a partir de fèrtils bancals culturals, rics en creativitat, sedimentats per reflexions  del tot quallades.

Amb tot, ens plaurà de donar un cop d’ull d’àliga voleiant l’escena, per gaudir dels factors a partir dels quals els seus components humans han tingut prou capacitat d’harmonitzar les seves forces, ja que hi han confluït, per començar, la nostra benvolguda i colpidora Carme Sansa i Albert, intèrpret tant de mots com de melodies a més d’haver esdevingut un dels referents en l’activisme socio-cultural al nostre país, essent per ella per qui celebrem el Premi Nacional del 2012; ella monologa la proposta que amb el director Xavier Albertí, rellevant personalitat teatral en haver pres cura de la dramatúrgia contemporània, especialment en la nostra llengua, així com de la restauració d’un teatre musical d’arrels pròpies per la que no ha escatimat demostracions d’estima i qui ens serà director del Teatre Nacional de Catalunya a partir del Juliol del 2013, dèiem, ha desenvolupat ara aquesta visió per a l’escena de Vostè Ja Ho Entendrà a partir del text del novel·lista italià Claudio Magris. El prestigiós germanista italià nascut a Trieste l’any 1939, Catedràtic de Llengües Germàniques de la Universitat d’aquesta mateixa ciutat, que ha conreat una obra literària formada sobretot per novel·les i assaigs en els quals reflexiona tant sobre la idea d’identitat i tolerància com també sobre les ideologies del sXX a la llum de la conflictiva història d’Europa a partir d’un revelador pensament filosòfic, ha estat nomenat l’any 2011 Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. I de rebre’l aquí, a casa nostra, n’ha estat en part responsable Anna Cassassas que d’ençà la seva dedicatòria a la traducció literària del francès i l’italià al català principalment, apropant-nos, entre d’altres, a les obres de’n Magis, en el cas de Vostè Ja Ho Entendrà publicada per Edicions 1984 dins la col·lecció Mirmanda, s’ha revelat ella mateixa també al 2011, autora de l’assaig El ritme de la prosa. 

A Vostè Ja Ho Entendrà, és la pròpia Eurídice qui ens expressa, en acabat, perquè es negà a seguir Orfeu en baixar a cercar-la més enllà de tot infern conegut. No ens ha d’estranyar gens, doncs, que la eròtica força de la paraula, única, punyent, hieràtica, dita per Carme Sansa, en el poètic so que se’n desprèn d’aquesta bella traducció, ompli de llum aquesta escena humana sempre enfosquida pel trasbals que ha produït, des de l’inici dels temps en la nostra imaginació aquest mític relat.

Marta Momblant