Columnistes

Bengochea Lombarte, Antoni (Calaceit, 1958), llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i professor de música a Saragossa a l’ensenyament secundari. Es donà a conèixer com a rapsode el 1986 en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana; conforma amb M. Sasot el Duo Recapte i ha estat redactor ocasional de Sorolla’t, Temps de Franja —sovint amb els pseudònims Josep Anton Llovet Lombarte i José A./Martín Bielsa Zapater— i de la revista local Kalat-Zeyd. Recita els textos de l’enregistrament discogràfic Qüento va, qüento vingue (10 contes tradicionals del Matarranya) (1998) i els poemes de Desideri Lombarte en Ataüllar el món des del Molinar. Antologia lírica (2000). De l’equip de Lo Cresol.

Bosque Peñarroya, Tomàs (La Codonyera, 1948), professor a l’ensenyament secundari de solfeig i cant resident a Saragossa des de 1975. Com a cantant i autor de cançons es donà a conèixer a finals dels anys seixanta, encara que no serà fins al 1977 quan enregistrarà un primer disc, Cuando los tiempos vienen difíciles, amb nou cançons en castellà i dues en català. Part dels textos de les seues cançons en català s’han aplegat en l’estudi Joglars de frontera (1997) de M. Sasot i en diverses antologies i mostres literàries. Col·labora ocasionalment a Sorolla’t, Temps de Franja i La Comarca; és membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Carrégalo Sancho, Josep A. (Mont-roig, 1951), funcionari judicial a Montblanc i resident des de 1979 a Valls, és autor dels reculls de narracions Espurnes (2002) i A soca d’orella (2003). Interessat per la llengua i la cultura popular del Matarranya, ha coordinat la publicació de l’estudi etnològic Monroyo. El hábitat disperso (las masías) (2003) i ha tingut cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig. El patrimoni immaterial (La literatura oral) (2007). Ha col·laborat a Sorolla’t, Cinga, Temps de Franja i en la premsa local o comarcal, com ara Plana Rasa de Mont-roig, La Comarca d’Alcanyís o Rolde de Saragossa. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Gimeno Puyol, María Dolores, (Saragossa, 1965), amb orígens familiars a Maella, doctora en Filologia Hispànica i professora de llengua castellana i literatura a Tarragona en l’ensenyament secundari i a la Universitat Rovira i Virgili, redactora ocasional de Temps de Franja i membre del col·lectiu d’articulistes Lo Cresol.

Gràcia Zapater, José Miguel (La Codonyera, 1941), resideix a Esplugues de Llobregat des de 1980 i manté casa a la Codonyera, economista de formació i professió, és president de l’Associació Cultural del Matarranya a partir de 2007. Poeta de vocació tardana, ha editat els poemaris Davall d’una olivera (2002), Reflexions i abstraccions. XXXIII poemes (2005), Vers a vers a Barcelona (2005) —premi Guillem Nicolau de 2004—, Fets i temps de la Codonyera (2005), Dietari en groc (2008) ) —premi Guillem Nicolau de 2007—, Si les pedres parlaren / Si la piedras hablasen (2008) i Pasqual Andreu, lo Florit (2010). Presentà el 2004 l’exposició —i catàleg— Finestrons i finestretes, conjunt de peces plàstiques on es fusionen textos poètics, fotografies i fustes velles; i el 2007 De la cuina al marc, fusió de pintura i estris sobre fusta. Col·labora habitualment com a articulista a Temps de Franja —en ocasions amb el pseudònim Lluís Roig— i, formant part del col·lectiu Lo Cresol, en català al Diario de Teruel. Ha col·laborat en les revistes locals Lo Portal, La Comarca i Kalat-Zeyd. Manté el bloc Lo Finestró.

Momblant Ribas, Marta (Barcelona, 1969), resideix a Beseit des del 2006, llicenciada en Història de l’Art i ha fet cursos d’Arts Escèniques. Després de llargs viatges esdevindrà directora teatral i portarà a la pràctica els seus coneixements en una quinzena llarga d’obres clàssiques. Com a escriptora teatral per ha portar a escena s’hi conten les obres Resposta a  Cartes impertinents (2009), Continuar (1998) i Simar (2001). Ha publicat Fora de temps, fora de lloc (2010) a la col·lecció Lo Trinquet. És guanyadora del Guillem Nicolau 2009 amb la novel·la La venta de l’Hereva (2010) . Col·labora a la columna setmanal Lo Cresol i a Temps de Franja.

Quintana Font, Artur (Barcelona, 1936), lingüista, bibliotecari a Espira del Palatinat, traductor, folclorista, professor universitari de català a Heidelberg (Alemanya), doctor en Filologia Romànica (Hispànica) i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica); resideix a la Codonyera, vinculat des de 1966 a les terres aragoneses de llengua catalana, a les quals ha dedicat nombrosos treballs i estudis entre els quals destaquen la tesi doctoral El parlar de la Codonyera. Resultats d’unes enquestes, l’antologia El català a l’Aragó (1989), la gramàtica adaptada al català de l’Aragó La nostra llengua. Gramàtica de llengua catalana (1984) i l’extens recull Xandra. Estudis aragonesos de llengua i literatura (2007), obra que conté la bibliografia científica, literària i de traductor d’aquest prolífic filòleg. Editor de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 1 Narrativa i teatre (1996), Bllat colrat. Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i Ribagorça. 1. Narrativa i teatre (1997) i Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002); ha estat col·laborador esporàdic a Batecs, Cinga i Kalat-Zeyd i habitual a Sorolla’t i Temps de Franja —ací sovint amb els pseudònims Júlia Llambert i Carme Fané. Com a articulista forma part del col·lectiu Lo Cresol i com a narrador és autor de La Vall de Balat (Memòria de l’Aragó 1948-2003) (2003). Presideix des de la seua fundació la coordinadora Iniciativa Cultural de la Franja.

Puchol Foz, Mar (Vall-de-roures, 1977) on viu fins als dinou anys, edat en la que deixa el seu poble per anar a estudiar Psicologia. Complementa la seua formació amb un Màster en Gerontologia Social i un Postgrau en Psicooncologia. El primer apropament a la poesia i al relat curt (en castellà) va ser mentre estudiava secundària en el centre educatiu avui anomenat Institut Matarranya, on va rebre premis literaris en tres edicions. Prou temps més tard va participar en els llibres col·lectius L’Arbreda Ebrenca amb el poema “Pinus Halepensis” en 2010 i Poesia a la frontera en 2011. Col·labora amb la publicació de poemes en el suplement Styli Locus de la revista Temps de Franja. Actualment resideix a Vila-Real i treballa com a Coordinadora de Voluntariat a Castelló en una entitat que es dedica a l’atenció de pacients oncològics i les seues famílies. Col·labora a la columna setmanal Lo Cresol del Diario de Teruel.

Rajadell Andrés, Lluís (Vall-de-roures, 1965), treballa com a redactor a la delegació a Terol del diari Heraldo de Aragón, ha publicat els reculls de narracions —a partir de la transmissió oral de la història més recent del Matarranya— Tret de la memòria (1992) i Mort al monestir (2003), la novel·la A la vora del riu (2003), i la crònica 1956, l’any de la nevada (2007) en la col·lecció Lo Puig de l’Associació Cultural per a la Recuperació del Patrimoni de Vall-de-roures (Repavalde). Va col·laborar a Sorolla’t i en les revistes locals Gaceta del Matarraña, Blanc i Negre i La Comarca. Va estar redactor en cap de La Comarca (1989-1990) i és el redactor, des del primer moment, més assidu des del Matarranya de Temps de Franja. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents.

Sancho Meix, Carles (La Vall del Tormo, 1952), resideix a Vallirana des de 1983, professor de geografia i història a l’ensenyament secundari de Vilafranca del Penedès i Vallirana, redactor habitual a Temps de Franja —on esporàdicament signa amb el pseudònim Arnau Timoneda— i ocasional a Batecs, animador cultural i investigador de la cultura popular del Matarranya d’obra prolífica, ha col·laborat a Sorolla’t i en les revistes locals Nosotros, Gaceta del Matarraña, Kalat-Zeyd, Plana Rasa, Lo Portal, Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, Sorolla’t informatiu,… És autor, amb Enric Puch, de l’estudi Toponímia de Vall-de-Roures (2000) i editor del segon volum de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2 Cançoner (1996) i, amb Joan Camps, de Toni Llerda, terra i llengua (2006). Forma part del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents i ha tingut cura de l’edició de Deu anys de «Viles i gents» (2007).

Sorolla Vidal, Natxo (Pena-roja, 1980), sociòleg de formació, membre del grup de rock en català Los Draps, ha col·laborat ocasionalment a Temps de Franja –esporàdicament amb el pseudònim Pau Era– i a l’anuari Ripacurtia. Treballa en el camp de la sociolingüística i les xarxes socials i ha participat en l’explotació de diferents enquestes sociolingüístiques. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Manté el bloc la franja.

Terès Bellès, Carles (Barcelona, 1962), dissenyador gràfic de formació i ofici, de pares d’Estopanyà (Ribagorça) i Cretes (Matarranya), resideix a Torredarques (Matarranya) de 1993 ençà. Col·laborador habitual, des de 2003, de Temps de Franja, ha publicat narracions en català a Sorolla’t i en la revista infantil, editada a Barcelona, Cavall Fort. Ha publicat (2012) la novel·la Licantropia —premi Guillem Nicolau del 2011— i una segona edició revisada en Edicions de 1984. És membre del col·lectiu d’articulistes Viles i Gents. Manté el bloc L’esmolet.