L’accés a Internet: ¿un Dret Humà?

(Publicat al Diario de Teruel el 9 de desembre del 2023)

He tingut la sort de passar el pont de la Constitució (ai, la Constitució…) en una vila de la província de Sòria, i un cop em disposava a escriure la columna cresolaire me n’he adonat de la manca d’internet i de qualsevol tipus de connexió disponible. Com pot ser que en ple 2023 i amb una llei de servei universal vigent, no hi hagi Internet aquí? Com pretenem alentir la despoblació, promoure la igualtat entre territoris o posar en valor els nostres pobles? Vivim en una era digital on l’accés a la informació s’ha convertit en un component vital del nostre dia a dia. El dret humà a la informació i expressió troba en internet el seu aliat més poderós, permetent la recerca, recepció i difusió de missatges de manera global. Potser aquest és un dels motius pels que l’ONU va reconèixer el 2011 l’accés a Internet com un dret humà. Aquest reconeixement no és només un acte simbòlic, sinó una crida d’atenció als governs per garantir l’accés universal. La manca d’infraestructura, dispositius i capacitació tecnològica crea una societat dividida, afectant la participació ciutadana, la llibertat d’expressió i l’accés al coneixement. Per altra banda la censura, exercida per governs com el bloqueig xinès a plataformes socials o la llei Hadopi el 2013 a França, revela com la llibertat en línia pot ser amenaçada. Està clar que la bretxa digital persistent al món amenaça amb soscavar molts dels nostres drets. Davant de l’aparició del Cinquè Poder, la ciberllibertat s’erigeix com un desafiament. La desterritorialització i desregulació d’internet plantegen interrogants sobre qui ha de governar aquest nou ciberpoder. La tecnologia s’ha tornat essencial en la política, qüestionant la supervivència de la democràcia tradicional i obrint noves possibilitats de participació ciutadana, creant una nova cultura política i exigint repensar els límits de la democràcia.

Sens dubte, l’avenç tecnològic ha transformat els drets fonamentals, creant noves llibertats, però també nous reptes. El reconeixement de l’accés a Internet com un dret humà és només l’inici; l’acció governamental i la participació ciutadana són essencials per garantir un accés universal i equitatiu per evitar que l’era digital no sigui una font d’inequitat, sinó un vehicle per reforçar els drets fonamentals en la societat del segle XXI.

Judith Bielsa