Turisme selectiu

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de juliol del 2019)

El dia d’abans havíem fet mitja hora de cua per entrar a Nôtre Dâme. Mereixia la pena, realment una meravella. En demà se’ns va acudir veure l’altra gran catedral de París, la oblidada, la de Saint Denis. Quan hi entrarem no hi havia més que quatre gats. El meu amic va dir: “aquí no hi ha ni Deu, això no valdrà res”. Ens trobarem amb un gran temple, un edifici magnífic més antic que Nôtre Dâme i que sembla ser la primera gran catedral gòtica de la història. A més a més la visita inclou un gran panteó de gran part dels reis de França, que es converteix de fet en un magnífic museu d’escultura funerària. Quan vam eixir vaig comprendre la ironia de l’expressió del meu amic. Això s’ha anat repetint moltes vegades. A Roma hi ha només dos meravelles per les que el públic està disposat a pagar una bona entrada: el complex del Vaticà i el Colosseu, i molts llocs que no “valen res”: els museus capitolins (els més antics del món), el museu nacional romà, la Villa Farnesina, el Palazzo Barberini (pinacoteca nacional) que compta amb el fresc més gran del món a un palau), les Termes de Caracalla i de Dioclecià i els mercats de Trajà i pràcticament totes les esglésies (el conjunt més gran de la cristiandat i que evidentment són gratuïtes), inclosa la basílica de San Giovanni in Laterano, catedral de Roma. Això sí, pels carrers molts turistes, sobre tot a les places com la Navona, Espanya, i la Fontana de Trevi. El mateix passa a Florència on les tres meravelles són el complex de la catedral (amb l’al·licient de pujar a la cúpula Brunelleschi), el David de Miquel Àngel, i el museu dels Ufffizi. La resta (escultures del Miquel Àngel o Donatello, o arquitectura civil i religiosa renaixentista) “no val res”. Com tampoc “valen res”els museus de belles arts de Bilbao o Sevilla, l’Hospital de la Caritat o la arquitectura civil sevillana. I sempre molta gent pels carrers i per les terrasses turístiques a menjar paella a Espanya  (sobre tot a la Rambla de Barcelona) o Pizza a Itàlia. Turisme selectiu.

Antoni Bengochea