Franquisme i transició

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 25 de novembre del 2017)

Franco ha estat un governant  molt especial. Pràcticament l’únic dictador europeu dels darrers anys que s’en ha sortit amb la seva. Al contrari que els dos grans dictadors que van ser els seus col·legues i que li serviren d’inspiració i d’ajuda (Hitler i Mussolini), ell va guanyar una guerra i va morir tranquil·lament al llit, mentre que els altres dos genocides van ser uns perdedors i moriren de qualsevol manera. La transició democràtica a Itàlia va començar amb un referèndum per triar monarquia o república, guanyant aquesta opció, ja que la monarquia era acusada de connivència amb el perdedor, ergo responsable del fracàs Italià. Més clar va ser encara el cas d’Alemanya: els aliats van instaurar la República Federal i després van iniciar un procés de desnazificció, prohibint i netejant el país de nazisme. Itàlia i Alemanya són amb França (també república) els puntals de la actual Unió Europea. Pel que fa als països d’aquesta que provenen de les dictadures comunistes, alguns són conseqüència del desmantellament de la Unió Soviètica, o de la antiga Iugoslàvia, o en el cas de Romania amb el final violent de Ceaucescu. L’únic dictador que va morir plàcidament com Franco va ser el portuguès Salazar, però el seu règim també va finiquitar violentament quatre anys després de la seva mort, a causa de la “Revolució dels clavells”.

Franco és diferent, únic. Ja va dir ell que ho deixava tot “lligat i ben lligat”. I quina raó tenia! Ell ens va imposar la monarquia borbònica que va ser condició “sine qua non” per establir la Constitució del 78. Després de més de quaranta anys encara la tenim. Els governants del bipartidisme s’han encarregat d’anar-nos “adoctrinant” per a fer-nos creure que gràcies a aquest règim monàrquic hem gaudit de quaranta anys d’estabilitat. L’altra condició del “lligat i ben lligat” va vindre amb la Llei d’Amnistia del 77, que unia l’amnistia del presos polítics a l’amnistia de tots els crims, abusos i malifetes del franquisme.

El Jurista Martín Pallín diu que les transicions de les dictadures a les democràcies van sempre acompanyades d’una neteja del règim totalitari. Totes…menys la nostra.

Antoni  Bengochea