N-232. Carretera perillosa

(Publicada a La Comarca el 16 de desembre del 2016)

Espina dorsal del Baix Aragó Històric. Des de sempre, la millor solució per anar en direcció a la capital d’Aragó i el ric nord-oest peninsular; i per connectar la nostra terra en la costa mediterrània que és un riu de gent, turisme i possibilitats de negocis i intercanvis culturals, del que només es veuran els enormes beneficis quan puguem, des de la línia del Guadalop, tocar les platges de Tarragona i Castelló en poc més d’una horeta de viatge.

Però com aquí seguim marginats en tants aspectes de la política i l’economia degut a la nostra feblesa demogràfica, la fluixera dels polítics que triem cada quatre anys i la poca ràsmia de la gent per reclamar lo que ens correspon, haurem de seguir jugant-mos la vida per eixa carretera de poc fiar, que ara és la via en l’índex de sinistralitat més alt d’Aragó: 480 accidents greus des del 2001 al 2013, en 41 morts i 837 ferits. Als que cal afegir los dels raders tres anys, que no són pocs. Que cada un conto les desgràcies que coneix, com naltros contem els quatre coneguts que s’han deixat la vida viatjant per una carretera que haurie de ser, des de fa temps, autovia segura.

Estarem atents als pressupostos de 2017 i als acords de la Comissió Bilateral Govern d’Aragó-Estat sobre el desdoblament fins a les Ventes. Encara que no tenim massa confiança que els de Madrit atenguen a curt termini eixa reclamació tant justa del Baix Aragó. Perquè no em negareu que és una broma macabra que quan encara està a la UVI el jove estudiant Alberto Juste, de Castellseràs, per l’accident recent al Burgo d’Ebro, on va morir lo seu amic Manuel Senante, una de les notícies de màxima actualitat sigui els 5.500 milions d’euros que el Govern d’Espanya podrie pagar per rescatar les autopistes fallides i ruïnoses que es van fer pels voltants de Madrit, durant els deliris de l’Espanya radial i la bombolla econòmica.

Tomàs Bosque