Lo retorn del ball popular

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 5 de novembre del 2016)

La modernitat globalitzada imposa modes iguals a tots los cantons del món: músiques, roba, actituds, productes de consum… Com a resistència o nostàlgia, hi ha qui mira l’entorn pròxim per tal d’estudiar les tradicions, de recordar-les en museus o exposicions, o, més enllà, de fer-les reviure en dignitat. Esta intenció s’observa últimament en jòvens folkloristes que, en grups o rondalles, es mouen d’ací allà ballant en fires, aplecs o commemoracions, bons coneixedors de ritmes, instruments i cronologies.

Los seus plantejaments resulten ben diferents a la jota marcial i acrobàtica dels “cuadros de baile” que predomina entre nosaltres. Balladors i balladores tradicionals no executen coreografies estrictes assajades durant moltes classes, sinó que van marcant los diversos passos, depressos mimèticament i guiats pel ritme de la música. No actuen en un espai delimitat, un escenari o a Aragón Televisión —en programes tan seguits com “Dándolo todo Jota”—, sinó al mig de la festa íntima o a la plaça de tots, perquè ballar no és mirar un espectacle d’experts sinó participar. I a l’omnipresent jota, que ha anul·lat d’altres formes, sumen fandangos, seguidilles, boleros, valsos, polques, masurques, havaneres, pasdobles, bolangeres, etc. Es tracta, en definitiva, del ball popular, que es pot produir en qualsevol context i que es caracteritza per l’espontaneïtat, la funció lúdica i socialitzadora, l’absència del vestit típic i l’estructura oberta i participativa, no reclosa en cap col·lectiu determinat.  Los entesos el diferencien de la dansa ritual i del ball-dansa dins d’una festa local —com lo “baile del rolde” de Mirambel, lo “baile de plaza” de Mosquerola, lo “reinau” d’Estercuel—, manifestacions més codificades. Qui el practica lo considera no arqueologia sinó una manifestació viva, com encara ho són los balls agarrats a ritme d’orquestra —pasdoble, vals, lents…— o els solts de discoteca —rock, pop, tecno, hip-hop…—, ara amenaçats pels certàmens professionals, acadèmies i concursos. La tendència a manipular lo ball tradicional amb pretensions artístiques i professionalitzadores ve de lluny, dixant-lo sacralitzat sense consciència dels orígens. Propostes de recuperació, com les de la Rondalla dels Ports, pretenen resituar-lo dins de la festa de tots.

María Dolores Gimeno

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s