Lo safareig i els llavadors

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 23 de novembre del 2013)

L’hort del camí del fossar encara té un safareig. És un depòsit d’obra, ciment o pedra, que arreplega l’aigua de la pluja o de la sèquia. Com que l’hortolà ha de regar a tandes, li assegura les reserves per les futures collides. Quan ho treballava el meu iaio patern, l’aigua acumulada també li refrescava les garres, plenes de sang espessa. Los horts los treballen los hòmens, així que els seus safareigs són masculins.

A les cases són femenins, llavadors amb una part inclinada amb incisions a manera de llosa per esdregar la roba, però a les viles són relativament nous, dels temps de l’aigua corrent, i breus, substituïts en molts dels casos per les modernes llavadores automàtiques. Los van precedir los llavadors públics, construccions obertes i funcionals a on se trobaven quotidianament les dones llavadores a fer la roscà. Com a punt de reunió femení eren un microcosmos caòtic de soroll, comentaris sobre el veïnat, festa… Quin safareig! No m’imagino un home gosant posar-se al mig. Sinònim del desgast en l’activitat humana, “a cada roscà es perd un llençol”, diu la frase. Alguns encara es veuen a les afores, a la vora d’una font o del riu, preservats com un monument al passat, si és que no ha acabat amb ells alguna imposició immobiliària que els ha substituït, per exemple, per un restaurant o una discoteca

L’hort és més solitari: terra que fa brotar la vida gràcies al treball singular, a l’observació i l’estudi pràctic, si el temps i les plagues deixen fer. En la seua simplicitat n’hi ha certa sofisticació, creadora d’un ordre en la disposició estètica de verdures i hortalisses i en la cronologia estacional dels cultius i les collides.

Los safareigs són modestos, dins del seu espai separat de les habitacions principals de la casa, i tancats. En estos temps mecànics de la feliç revolució electrodomèstica són també una síntesi de l’alliberament de les dones d’anar amb lo cossi o la galleta al cap a llavar la roba bruta fora de casa.

María Dolores Gimeno

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s