(Publicat a La Comarca el 14 de juny del 2024)
Matí de Sant Joan / abans que eixire el sol, / mos vam alçar del llit / i vam anar a la Font. Mos vam rentar la cara / com un bateig d’amor. Aquell ventet fresquet / i aquell raig d’aigua clara / van trencar la dolçor / d’aquella nit sagrada».
Així comença el poema d’amor que Desideri Lombarte va escriure l’estiu de 1981 quan només tenie 44 anys i ja estave abocat a la màxima intensitat creativa perquè ere ben conscient del seu delicat estat de salut. Havie d’aprofitar el temps i ho va fer tan bé que quan la mort el va enxampar, el 1989, ens va deixar un munt de llibres i de treballs de poesia, investigació, teatre, etnografia… que en fan un referent essencial de la cultura aragonesa en català.
«Cantave el rossinyol / i es despertava l’alba. Ta pell com una flor / tot tremolosa i blanca. Record d’aquell Sant Joan / de foc i lluna clara.
En eixe moment el poeta recorda totes les nits de Sant Joan viscudes a la seua Pena-roja estimada, especialment aquella nit sagrada de foc i lluna clara on ell i la seua amada, després del ritual màgic de rentar-se la cara a la Font, van veure el cel estelat del Tastavins com mai l’havien vist, fins al moment que el cant del rossinyol, els traguere d’aquell somni cert meravellós: «Aquella nit tu i jo, / aquella matinada / la nit del nostre amor / per primera vegada».
Natros tornem a celebrar la Sanjonada, però ara cantant la poesia de Desideri en cada ocasió que presentem el llibre-disc que hem dedicat al pena-rogí universal, com ja avançàvem en aquesta a reposició del Viles de 23 de juny de 2011. Qui tingue el llibre Romanços de racó de foc i poemes de vida i mort editat en vida de l’autor (1987), per la DGA a la col·lecció «Pa de casa», hi podrà llegir el poema en la seua versió original. El llibre està esgotat, però es pot trobar a la magnífica Obra poètica completa editada per l’IET.
Tomàs Bosque.
Viles i Gents 