(Publicat a La Comarca el 19 d’abril del 2024)
L’altre dia, ma germana em va enviar uns fragments d’El temps de les Cireres, de Montserrat Roig; uns paràgrafs amb un vocabulari riquíssim usat amb naturalitat i precisió. Estava encantada amb els nous mots que hi descobria. Conec la sensació, ja que soc dels que experimentem plaer quan trobem una paraula que ens és desconeguda, una expressió que descriu amb exactitud un objecte, un estat, una acció, un sentiment o qualsevol altre aspecte de la vida i del món que ens envolta. Quan d’adolescent vaig decidir que havia d’escriure en el meu idioma —precisament per això, perquè era el meu—, em va tocar d’aprendre tot el vocabulari que no m’ensenyaven a estudi. Les paraules que emprava eren les domèstiques, les més íntimes, i em mancaven tots els registres literaris, tècnics o formals. Llegir sempre havia estat un plaer, però va fer-se més gran quan em servia per eixamplar els límits de la llengua de la meua família.
Llegir Desideri va suposar el mateix, però el viatge lingüístic fou en sentit contrari, cap al dedins de la nostra cultura. Un univers inacabable. Ell era capaç d’expressar qualsevol cosa amb el vocabulari del seu mas, de la seua vila, de la nostra comarca. Paraules que havia sentit per Queretes, o a casa, però que no feia servir. Paraules que no coneixia però que vivien encara en la memòria dels meus pares i familiars de més edat. Algunes havien caigut en desús perquè estaven relacionades amb faenes que ja no feia ningú; però moltes havien estat bandejades per d’altres de menys exactes o, massa sovint, més castellanes. El poema que dona títol a aquesta columna, «Les belles paraules», ho descriu amb claredat desideriana. Recomano la seua lectura o escoltar-lo amb veu i música de Tomàs Bosque al seu disc Bosque canta Lombarte. Los darrers versos defineixen a la perfecció tot el que he intentat explicar: «Jo en dic alguna, més d’una vegada, / i els que no la coneixen se l’escolten / com una cosa estranya, com si fore / paraula forastera… i és de casa».
Carles Terès
Viles i Gents 