Microrelats codonyerencs

(Publicat a La Comarca l’1 de setembre del 2023)

Lo Trentenari: quinze matrimonis casats quan la Guiarra, als 1950 tenien la penya a una casa de la carrera Major mig assolsida per les bombes de Franco. En una premsa de raïms llogada, replegaven vi per tot l’any i així no se gastaven al bar ni un rial. De més jóvens, van fer excursions a l’Estanca i al pantà de Santolea en lo camió del Pelat. Com jo anava per allí en l’Oncle, un dia, refitolant pel rinconet més amagat de la bodegueta, vaig veure un calendari girat de cul cap a la paret, i en posar-lo de cara, pos que hi havie una dona despullada, i als vuit anys imagineu la impresió que me va fer… Pitjor va ser lo matí que als tres hòmens que espentaven per apretar la prensa, se’ls va trencar en redó lo barró de fiarro i gràcies que hi van caure justet damunt de la brisa, agarrats als dos troços trencats d’aquell barró que pesave més de vint kilos. Un autèntic milagre.

Lo Floro: com no ere d’ànima càndida ni un benefactor de res, tenie pels termes de la vora del seu poble, amagatalls i coves que sol sabie ell. I amics a molts llocs que els visitave quan li convenie; millor si tenien la casa a les afores, així quan la nit ere una gola de llops, podie entrar i eixir sense massa perill. Un d’eixos amagatalls, estarie no massa lluny del camí de la Ginebrosa, que puje Siarra amunt com qui va al Piló Sant Marc. Cosa que se sap perquè en eixe punt li va eixir al jove Alfonso S. Conchello, ferà uns 90 anys, quan anave a festejar en la Antonia que vivie a les Masadetes de l’Horta de la Ginebrosa. També hem sentit contar que tenie amistat en l’oncle Roc del Carreró, i que entrave a casa seua pel carreronet de la Basseta, que ja done als bancals de la Vall, que eren d’un ric de la Torre. Si l’amistat de l’oncle Roc en lo Floro fore segura, estaríem davant d’un cas especial, perquè a trenta passos d’eixa casa del Carreró, estave lo Quartel dels Civils de l’època.

Tomàs Bosque