No és tendència, és pobresa

(Publicat al Diario de Teruel el 16 de setiembre del 2023)

        Ja fa anys que escoltem titulars com ‘Friganisme’: l’última dieta hipster és agafar menjar de la brossa, Els avantatges del ‘nesting: no sortir de casa durant el cap de setmana o ‘Cohousing’: L’interès dels joves en compartir pis. Estil recurrent, que amaga una realitat crua i dura, que no és agradable de comunicar ni s’escampa per les xarxes amb tanta viralitat com les històries romantitzades, inspiradores i amb final feliç.

        Els mitjans de comunicació sovint tracten de manera insensible un tema tant trivial com la pobresa i l’exclusió social, influenciats per compromisos polítics implícits, la falta de temps i recursos, i la lògica de producció de notícies, és a dir, la necessitat de generar esquers i clickbaits per satisfer la dinàmica de mercat que impera dins la premsa. Sense fer cap tipus d’avaluació de l’impacte que les notícies tenen en la vida de les persones o grups afectats, son capaços de publicar testimonis retallats, descontextualitzats o informar de manera imparcial i reproduir connotacions negatives basades en prejudicis. Aquesta manera de transmetre informació genera normalització, fa que ens acostumem a la situació percebent la desigualtat com quelcom normal i quotidià, no com allò a eradicar: suposa una acceptació passiva de la situació i de les estructures que la provoquen. Sembla que l’exclusió només sigui motiu de notícia si hi ha darrera aspectes violents o groguencs a tractar, etiquetant a les persones involucrades amb termes negatius o bé al contrari, destacant la puresa o innocència dels protagonistes. Referenciar una realitat particular amb aquest marc explicatiu només la romantitza i la simplifica, reduint-la a fets anecdòtics i peculiars, sempre i quan aquests tinguin interès pel consumidor.

        En definitiva, no hi ha dubte que l’impacte dels mitjans de comunicació a l’hora de cobrir la vida de les persones està relacionat amb el poder o influència que aquestes persones puguin exercir sobre els mitjans, i viceversa. Cal ser responsables èticament amb l’impacte que podem tenir, així com reflexionar i formar-nos sobre com tractar temes tant cabdals com son la pobresa i l’exclusió social, que ni trien la seva condició, ni son exòtics.

Judith Bielsa