(Publicat a La Comarca el 15 de setembre del 2023)
Estem d’enhorabona. António Guterres, secretari general de l’ONU, va informar fa unes setmanes que l’escalfament global finalment ha acabat. Comencem ara una nova fase climàtica. Quines bones noticies, no?
Definitivament no. No ho són. Guterres ha informat que entrem ara a la etapa de l’ebullició global; després que este estiu les temperatures del planeta s’hagin multiplicat, i hagen fet rècords globals als quatre punts cardinals. Ara s’esperen condicions climatològiques exageradament adverses, una acceleració a la fosa dels casquets àrtics i antàrtics i una acusada falta d’aigua, sobretot al nostre país.
Els països que més contaminen son aquells que estan creixent ara. On els senyors blanquets de la corbata, des del seu despatx a Benidorm, a Santorini o a Capri, generen qual deus fàbriques d’uralita on centenars de treballadors laboren de sol a sol. Fàbriques on s’utilitzen les màquines que a Europa vam prohibir fa dècades per contaminar massa i per ser perilloses per als treballadors. Fàbriques que treballen amb tints i gasos tòxics, que acaben als amples rius d’Àfrica i Àsia, i d’allí al mar. Fàbriques que, per omplir la butxaca dels homes amb corbata, nuguen a mares, pares i fills a infinits centres de producció inhumans, on no desitjaríeu que hi estigués ni al vostre pitjor enemic.
Només vaig a demanar-te una cosa. Per un segon, tanca els ulls. Pensa si val més la samarreta que portes posada ara mateix —que, de segur, és Made in China, in Vietnam or wherever— o la vida de les persones que estan darrere de la seua producció. Pensa si val més eixa camiseta, o l’aire que respires.
Luismi Agud
Viles i Gents 