(Publicat a La Comarca el 4 d’agost del 2023)
S’ha acabat. La victòria electoral del PP a les eleccions autonòmiques del passat 28 de maig i la previsible col·laboració amb Vox per a governar els propers quatre anys condemna les polítiques de protecció i promoció de les dues llengües minoritàries d’Aragó a la galleta de les escombraries. Adeu a la Direcció General de Política Lingüística, al programa Jesús Moncada de foment del català l’escola, a les col·leccions de llibres en català, al premi Guillem Nicolau i —m’agradaria equivocar-me— a l’ensenyament de català a les escoles.
La intervenció del director general de Política Lingüística, José Ingacio López Susín, a l’acte celebrat al Museu de Saragossa el passat 24 de juny dins de la Nit en Blanc de les Llengües tenia tota la traça d’un acomiadament personal i també de la política lingüística desenvolupada pels dos darrers governs autonòmics. Explicava López Susín que, des del seu càrrec, havia fet el que havia pogut amb mitjans limitats i enfront de les resistències de l’oposició parlamentària i les del propi Govern d’Aragó. Llavors li devia passar pel cap aquella contundent afirmació del president Javier Lambán dient que sota el seu govern mai hi hauria a Aragó cooficialitat de l’aragonès ni del català.
Canvi de cicle —com es diu ara— i arriba al poder un partit que nega la identitat de la parla del Matarranya i de part del Baix Aragó. Recolzat per una formació, Vox, encara més anticatalanista. És el destí del català a l’Aragó. Una avergonyida passeta cap a davant i un salt descarat cap enrere. És fàcil deduir el resultat a la llarga. Sí, m’agradaria equivocar-me.
Lluís Rajadell.
Viles i Gents 