Recordar

(Publicat al Diario de Teruel el 15 de juliol del 2023)

Després de les eleccions municipals (i autonòmiques en algunes regions del país) hem sentit i pràcticament avorrit la premissa de que cal recuperar los carrers. Inclús jo mateixa haig defensat esta frase que, si bé considero que te part de raó, ara li voldria donar una volta més, fer un gir de rosca i concretar què vol dir allò de “recuperar” los carrers. Bé. En primer lloc hauríem de recordar que no hem perdut cap carrer, segueixen allà i, més important encara, continuen sent de la societat, segueix sent l’espai on gaudir d’allò que es diu cultura popular. És una cosa que no hauríem d’oblidar. Tan pensar en recuperar i resulte que el que hem de fer es recordar. I ací ve una figura molt important i essencial en democràcia: la memòria. La capacitat de tindre present el passat, de créixer, com a societat, en conseqüència a tot el que hem viscut és quelcom que no ens poden arravatar, que no hauríem de perdre mai perquè un país sense memòria és un país venut als discursos buits, a les promeses i a les falses expectatives. La memòria mos conduís a la consciència, a la sensació de pertinença a un grup, a una classe social i mos situe en un puesto concret de la història. Aquell puesto que hem de defensar i protegir, tant per honrar la memòria com per garantir lo futur de les noves generacions. I és en esta garantia on hem de posar los esforços perquè, com deia en columnes anteriors, s’aprope un món més gris, més fosc i hem de tindre molt clar que aquells que defensen eixe món lo proper diumenge 23 de juliol aniran a votar, no es quedaran a casa. Perquè és cert que la política no se fa només votant, és clar que no, però votant se’n fa molta de política. I lo dia 23 tenim una molt bona oportunitat de fer d’esta política i, al dia següent, seguir treballant al carrer, fent l’altra classe de política, aquella política de base que treballe en la comunitat, que perseguís uns objectius comuns identificant les necessitats compartides i cercant solucions col·lectives.

Raquel Llop