Ja és aquí la ultradreta

(Publicat al diario de Teruel el 8 de juliol del 2023)

Hem pogut veure aquests darrers dies l’ocupació d’alts càrrecs de les institucions autonòmiques i ajuntaments per part del partit ultradretà Vox. No calia ser massa expert per preveure aquest fet després de l’escrutini de les votacions. D’una banda, Vox va obtenir uns bons resultats en força comunitats i alguns ajuntaments. I de l’altra, malgrat que el PP esventava que ells són molt diferents de Vox, seguint la seva campanya es podien escoltar les mateixes obsessions que llançaven els de Vox, tal vegada dites més suaument. De fet ja han començat a prohibir, tant Vox com el PP. I ara què? Ja és aquí la ultradreta. Menys parlar de cordons sanitaris i més preguntar-se perquè tanta gent els vota. De ben segur, de causes en trobaríem moltes, però el que no podem fer és culpar de tot als polítics. Ells tenen una part important de responsabilitat, però no tota. No han sabut o no han pogut rebatre contundentment el populisme i fer palesa la pèrdua de llibertats i drets quan les idees ultramuntanes –ben velles per cert– s’han anat filtrant a tentipotenti a les xarxes socials, o on ha calgut. Què han fet o què estan fen la classe intel·lectual i la majoria dels mitjans de comunicació per esclarir i criticar aquest retorn al passat de la dreta i ultradreta juntes? O tal vegada molts d’aquests estan encara en el passat? Als ciutadans se’ls ha de parlar amb claredat, se’ls ha d’escoltar, se’ls ha de dir que no existeixen solucions màgiques ni simples. S’han de redreçar els pedestals de la cultura, de la llengua, de les llibertats i dels drets de les persones: de la democràcia. No vull deixar-me al pap un retret als que es senten molt d’esquerres i progressistes de debò. Posaré un exemple: el problema de l’habitatge no s’arregla incitant a l’ocupació de pisos o fent-se el ronso quan allò passa, sigui quin sigui el propietari. Algú sap quants ciutadans agafen por? Cal construir-ne més, d’habitatges, amb ajudes públiques que s’han de pagar amb impostos com qualsevol despesa pública. A més, tothom no pot viure a les grans ciutats. Molts cops ens oblidem de la llei de l’oferta i la demanda. Afortunadament, la democràcia va més enllà de la política, també les responsabilitats. I ara no és el moment dels ploramiques.

José Miguel Gràcia