Morella

(Publicat a La Comarca el 30 de juny del 2023)

Lo cap de setmana passat vam assistir a diversos actes del segon Festival Literari de Morella. Va ser magnífic poder escoltar totes aquelles persones amb tantes coses a dir. Coses interessants, substancioses, de les que et fan cavil·lar i enriquir la tertúlia amb els amics.

Morella la tenim molt a prop, i no solament per l’escàs quart d’hora que tardem en arribar-hi, sinó perquè ens hi uneixen un munt de coses. És com lo barri turístic i cultural de Torredarques, per dir-ho d’alguna manera. Bromes a banda, m’hi sento com a casa. Suposo que hi té a veure la relació que tradicionalment hi ha mantingut la família de la meua dona, molt més estreta que amb la capital del Matarranya o del Baix Aragó.

En passar el semi-túnel de la Pobleta, lo paisatge es fa més aspriu. A Torre Miró, l’augment d’alçària ja es nota a la pell i als ulls, amb aquell cel tan ample i els quilòmetres i quilòmetres de parets de pedra seca delimitant la terra. Tot plegat encomana una sensació èpica, com si la vida en aquell indret requerís d’una força interior sense fissures.

Encara que hi anem amb regularitat, la visió del nucli urbà seguix imposant-nos respecte, com lo serf que es prostra de genollons davant un rei encimbellat al tron. Tanmateix, en baixar del cotxe, sentim que som a la casa d’un veí dels de tota la vida, amable i acollidor. Un servidor, que només fa trenta anys que viu en aquestes contrades, se sent acollit també per la llengua que els morellans continuen emprant arreu, que és la mateixa de la família, tant la que m’ha criat com la que hem format amb la meua torredarquina. En este aspecte, Morella és com un oasi, atès que a moltes viles de la nostra comarca, especialment a la capital, cada volta és més difícil de sentir-hi el dring de les paraules que m’han construït com a persona. Trobo que ens caldria una associació anomenada ‘Lo Matarranya pel paisatge lingüístic’. Però sospito que la cultura immaterial, com que no es compra ni es ven, no té gaires defensors.

Com va dir en Rick, sempre ens quedarà Morella.

Carles Terès. Viles i gents