(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 22 d’abril del 2023)
Lo Dia del Llibre, ara internacional, eixe gran invent comercial dels llibreters de Barcelona ja fa un segle, torna alegre cada 23 d’abril. A Catalunya, lo cavaller sant Jordi acompanya les ventes de llibres en la de les de roses, que continuen regalant los hòmens a les dones que estimen, símbol llegendari de princeses traspassat al temps del feminisme empoderat. A Aragó, la posició al santoral de l’antiu patró de l’estament nobiliari a tota la Corona ha determinat la festa oficial de la comunitat, en època de classes socials sense déus ni protectors de ficció. La seua litúrgia es desplega per a la ciutadania en protocols públics gestionats des dels centres de poder autonòmic: l’edifici Pignatelli del govern d’Aragó organitza dos dies de música i jocs; i el Palau de l’Aljaferia, seu de les Corts, obre portes del 22 al 24 i s’il·lumina en los colors de bandera quadribarrada, mentres lo seu president va el dijous a Terol i el divendres a Osca. Tradició moderna i per decret, acabarà arraïlant? Fora de l’oficialitat, la festa llibresca agarra força espontàniament, ocupant los carrers. La plaça d’Aragó i el passeig de la Independència a Saragossa, enguany en més de 100 parades i uns 350 autors que firmaran exemplars i regalaran clavells, marca pròpia. La plaça del Torico a Teruel, que celebra unida la fira del llibre i la rosa, en animacions infantils i jotes. I els perxes de Galícia a on l’Asociación Provincial de Librerías de Huesca fica els seus estands. A Casp, la Biblioteca Municipal planifica activitats lectores durant la setmana i es lliuren los premis literaris de la ciutat. A Alcanyís lo mercat de llibres i flors va acompanyat del “Vencimiento del dragón”, igual que a la llegenda reviscuda a les terres catalanes. Les viles sense llibreries de la nostra deserta geografia celebren com poden la festa llibresca quan un mestre d’escola, una bibliotecària dinàmica o els socis d’una agrupació cultural per Sant Jordi reciten un poema, comenten una novel·la o representen una escena teatral, afegint-se a la tradició.
María Dolores Gimeno
Viles i Gents 