Rocío

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 d’abril del 2023)

Gràcies a l´escàndol que va produir la paròdia que van fer a TV3 sobre la Mare de Déu del Rocío. Em va semblar tan graciós com poca solta, però no fins al grau d’indignació que van mostrar alguns polítics o periodistes (fins i tot utilitzant paraules malsonants, insults i afirmacions molt greus). Jo no veig enlloc una ofensa als andalusos ni al seu accent. He vist a les “xirigotes” i als carnavals de Cadis enfoten-se’n de l’accent català, dels independentistes o dels polítics condemnats. Però també han fet paròdies humorístiques de la Setmana Santa amb peanyes de mares de déu, fins i tot de cristos, i no s´escandalitza ningú. A mi m’escandalitza més que el govern andalús no l’importi carregar-se Donyana, que és patrimoni de tota la humanitat. O el documental antropològic “Rocío”, que es va filmar l´any 1980 i que va ser segrestat i prohibit per Adolfo Suárez, pel fet de mostrar un punt de vista que no era l’oficial de l’església. La pel·lícula té un plantejament laic, i posa de manifest des de l´origen feudal de tots els cultes marians, fins a la falsedat de les aparicions (són totes falses, com el culte a les tombes apostòliques), el classisme de les germandats rocieres, la irracionalitat i l’embrutiment dels comportaments dels vilatans, l’exclusiu masclisme, on la dona és totalment passiva al ritual, així com el negoci descontrolat de la germandat principal (i de l’església en general), i el testimoni de la implicació d’algunes germandats en un cas brutal de repressió franquista al principi de la guerra civil. El responsable del film, el sevillà-onubenc Fernando Ruiz Vergara va ser jutjat i finalment condemnat ja en el període de Felipe González, i es va tindre que expatriar i pagar una indemnització de més de 10 milions de pessetes. La pel·lícula es va poder veure més o menys tallada fins fa poc (ara és a youtube). Per a mi aquest és el veritable escàndol, un més, producte de la “exemplar transició”. Pero… no era l´actual progressia la que tenia la pell molt sensible amb l’humor, ja que abans es podia parlar de tot i ara es limita la llibertat d´expressió?

Antoni  Bengochea