(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 1 d’abril del 2023)
Na Isabel Rodríguez, ministra de Política Territorial, publica a la pàgina 11, número 50.670, del 29-9-2022 de La Vanguardia “Les llengües, un patrimoni irrenunciable” on tracta, entre altres temes, de l’article 3. 1. i 2. constitucional –3.1. El castellà és la llengua oficial de l’Estat que tots els espanyols tenen el deure de conèixer i el dret de fer-la servir. 3.2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb llurs estatuts. Al 3.1. la Constitució, a més de declarar que el castellà és la llengua oficial de l’Estat, defineix què significa ser llengua oficial: que tothom té el dret de parlar-la i l’obligació de saber-la. Al 3.2. es declara l’oficialitat de les altres llengües espanyoles a les comunitats autònomes on es parlen. La Constitució no diu quines són. Per a saber-ho hem d’anar a la lingüística internacional, que diu que a l’Estat es parla aragonès, asturià, basc, català, gallec i occità. Totes aquestes llengües han de ser oficials a les comunitats autònomes on es parlen. Si no ho són, els estatuts de les comunitats autònomes on això passa no són constitucionals. En aquesta situació es troba l’Aragó per la no oficialitat de l’aragonès i del català, Navarra per la del basc i Astúries per la de l’asturià i el gallec, si més no. Per la manera com s’ha desenvolupat l’oficialitat de les altres llengües espanyoles s’observa que no se’ls aplica la definició constitucional –tothom te l’obligació de saber la llengua oficial i el dret de parlar-la–, com va evidenciar l’Estat Espanyol el 1983 declarant inconstitucional que a la llei de Normalització Lingüística de Galícia constés que tothom ha de saber gallec i té el dret de parlar-lo. L’oficialitat de les altres llengües espanyoles se situen, així, en uns llimbs legals, sotmesa sempre als jutges de torn. Sembla, però, que, malgrat el títol del seu article, la ministra Rodrìguez no en té prou amb la vergonyosa i trontollant situació de l’oficialitat de les altres llengües espanyoles: substitueix l’obligatorietat constitucional –també seran oficials– per un facultatiu també poden ser oficials. Re, coses que passen.
Artur Quintana
Viles i Gents 