La jota de tots

(Publicat el dissabte 22 d’octubre del 2022)

Que la jota està molt arrelada a tot Aragó és indiscutible. Així, les festes del Pilar 2022 l’han feit pregonera seua, encarnada en dos parelles de joteros que han parlat en primera persona en un pregó firmat per José Luis Melero: “Soy la jota aragonesa y llevo acompañándoos toda la vida”, dieve, i continuave apel·lant a la seua presència en tots los temps i règims polítics, sense cap color, identificada especialment en lo “pueblo llano” aragonès, que l’ha cantat i ballat. Se calcule que unes 40.000 persones van escoltar enguany este pregó, l’acte inicial de les festes, que, repetit cada any, ha generat un ritual compartit per tots que encomence en la jota “S’ha feito de nuey”, composada per José Lera Alsina, i que acabe en lo “Canto a la libertad” de José Antonio Labordeta. Si este és ja l’himne oficiós d’Aragó, més popular que l’oficial d’Antón García Abril, la composició de Lera Alsina, que es va interpretar per primera volta a Hecho l’any 1980, també la cante tota la plaça junta. Emotiva i vibrant, ha generat inclús versions apòcrifes variant la lletra o la melodia (una confraria saragossana de Setmana Santa, una cançó de Nadal…), i l’Ajuntament d’Osca la va convertir en la cançó homenatge als seus sanitaris durant la pandèmia. Però l’autor, que ha autoritzat versions per a diferents instruments, no vol que es canto en un idioma diferent al “cheso” originari, ja que pretén afirmar una defensa cultural de l’aragonès. Una intenció similar tenie l’Ajuntament de Saragossa quan va afegir categories en aragonès i català al seu concurs anual de cobles de 1998 com a part del “patrimoni cultural” comú; així ho afirme Juan Alberto Belloch, allavòrens alcalde, al pròleg de la recopilació de Màrio Sasot, Cobles d’anar i tornar. Dotze anys del Concurs de cobles Aragoneses en Llengua Catalana de l’Ajuntament de Saragossa (2009). Als certàmens actuals han desaparegut les llengües minoritàries aragoneses. Estaria bé ressuscitar el trilingüisme jotero, i qui sap si algun dia podríem escoltar a la plaça del Pilar una multitud cantant una jota en català com a pròpia.

María Dolores Gimeno