Impostos als rics

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 15 d’octubre del 2022)

Article 31 de la Constitució: “tots contribuirem a la despesa pública segons la capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just inspirat en el principis d´igualtat i progressivitat”. Aquest article ha estat sempre menyspreat (com el de les llengües oficials). Per fi un intent seriós de voler-lo aplicar: l´impost de solidaritat, o impost a les grans fortunes. Abaixar impostos és un mantra de la dreta, encara que després els apugin com va fer M. Rajoy. La dreta abaixa els tributs sempre als més rics, contradient la Constitució que tant diu defensar en allò que li convé, però sap vendre bé el sintagma “baixar impostos” com senyal identitària. La dreta suposa que els rics ho són perquè tenen més mèrits que els pobres, i se’ls ha de premiar, quan és clar que la majoria de fortunes són heretades. Conseqüència d´aquest principi és la immoralitat de suposar que els pobres ho són pels seus demèrits. És clar que els més rics (en general) tenen consciència de classe, i són classistes. La desfiscalització d´alguns governs autonòmics (Madrid o Andalusia) el que fa és crear paradisos fiscals per als rics, que tots els no rics de les altres comunitats hem d´equilibrar. És una política aprofitada que crea competència deslleial (ara en diuen “dumping”) entre comunitats.  Moreno Bonilla demana fons de l´estat per invertir en la millora de Donyana, aproximadament la mateixa quantitat que ell deixarà de percebre, és a dir que li hem de pagar entre tots allò que ell no vol recaptar dels andalusos més rics. El mateix cas el tenim amb la senyora Ayuso, que demana dels fons europeus (fons públics que paguem entre tots), que li paguin els deutes que té de les faraòniques obres del metro. Vergonya poca, cara ben dura!. Aquesta nova fiscalitat només afectarà als patrimonis de 3 milions d´euros (unes 23.000 persones), però la dreta mediàtica (clarament majoritària) parla de fregir-nos a impostos i augura èpoques de fam i privacions. Es pot comprendre, perquè alguns dels damnificats són els amos de la oligarquía mediàtica. El que amagaran sempre és que unes 400,000 petites empreses i un milió i mig d´autònoms, tindran rebaixes i ajudes fiscals.

Antoni Bengochea

 

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s