Clavegueram i totalitarisme mediàtic

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 6 d’agost del 2022)

Els vergonyosos audios de Ferreras-Villarejo han estat la gota que ha curullat la tassa.  Fins quan haurem de suportar aquesta persecució-inquisició mediàtica contra alguns dels partits polítics legals? Tan se me’n fot Mediaset com Atresmedia, amos de les grans televisions privades, als que hem d´afegir les cavernes habituals de la extrema dreta, encapçalades per la COPE (en part finançada per l´Estat). Dos tendències polítiques són perseguides de manera inquisitorial: independentistes (sobre tot catalans, però també els bascos) i tot el que hi ha a l´esquerra del PSOE. L´exalcalde de  Barcelona Xavier Trias va ser el primer i després Podemos. Primer van “matar” (Ferreras dixit) a Monedero (al que ara volen rematar); ho van intentar amb Errejón, després va caure Alberto Rodríguez, d´una manera molt sospitosa i sempre Pablo Iglesias, perseguit virulentament. Després vindrà l´espionatge a l´independentisme (amb PEGASUS  o sense PEGASUS). I què podem dir del cas Colau, que ha sofert vint-i-nou  denúncies totes arxivades? I Garzón, i Oltra, i, per suposat, Irene Montero, maltractada contínuament per gairebé tots el mitjans de comunicació (amb “niñera” o sense “mainadera”) També ho intenten, de moment amb poc d´èxit, amb Yolanda Díaz. I entre el clavegueram i el totalitarisme mediàtic al servei dels oligarques, s´ha d´afegir la inquisició judicial, encapçalada per García-Castellón, flagell d´independentistes i podemites, i que només és la punta de l´iceberg. També em resulta curiós que el PP sempre fa un paral·lelisme entre extrema dreta i extrema esquerra, però Vox o ells mateixos mai han estat perseguits per les clavegueres del CNI (perquè ells són les clavegueres), ni han sofert aquesta persecució mediàtica amb “boles” prefabricades (perquè són ells els que les prefabriquen). Penseu com estaria la política si aquest clavegueram amb la inquisició mediàtica pertinent hagués actuat contra Aznar, Trillo, Rajoy, Cospedal, Camps i el trust valencià (considerat judicialment com “organització criminal”), Aguirre (amb accions molt semblants a les del condemnat Griñán), Fernàndez Díaz o Ayuso o el mateix rei emèrit? La democràcia espanyola sempre ha estat i està tuberculosa, si més no cancerígena, i l´uniformisme mediàtic (o totalitarisme) ens obliga a buscar mitjans d´informació alternatius. És una qüestió de supervivència.

Antoni  Bengochea