Canta la xiqueta, tornam a jugar.

(Publicat al Diario de Teruel el 26 de juny del 2021)

Totes tenim a dins, muda, callada i, a vegades, silenciada, aquella xiqueta que un dia vam ser, la innocència apartada per la vida adulta que mai més hem tornat a sentir, a dixar-mos sentir. Cota i amagada, eixa xiqueta, roman esperant que algun dia la tragam a jugar de nou, tornam a dixar-la cantar i ballar i que, amb les seues cançons, mos retorno aquella felicitat que ho inunda tot, aquella essència que només tenen los xiquets, ja que les persones adultes no li dedicam temps a això de ser felices quan, curiosament, estalviam i gastam quantitats de diners en objectes que, irònicament, creem que mos ho faran més, de felices. I així mos va. No sé si tu que m’estàs llegint, has tret fa poc a la teua xiqueta interior a jugar, l’has dixat divertir-se (i t’has dixat xalar a tu tamé, de pas). Podries pensar quant de temps fa que no li parles? Que no l’escoltes? Perquè ben segur ella ho ha fet, pot ser, inclús ha cridat, i tu no li has volgut fer cas. Pensam-ho. Quant de temps invertim a treballar? Quant de temps a minjar? I a dormir o descansar? I quant de temps dedicam a fer eixes coses “no productives” però immensament reveladores? Aquells moments en els quals recuperes eixa essència oblidada, tornes a ser tu, la versió més original de tu mateixa, i veus tot allò del que ets capaç, veus la creativitat que portes dins, les ganes d’aprendre sense por a equivocar-te, la curiositat, la innocència, la pau calmada de qui no espera treure profit d’allò que està fent, més enllà de fer-ho. I ho tens, és increïble, però ho tens. Creu-t’ho. Recorda-t’ho. Si cal, cada dia. Totes ho tenim de fet, radere del vestit de persona adulta, mos espera la xiqueta que un dia vam ser, per tornar a jugar, tornar a cantar, ballar i riure, com si siguere la primera volta que ho fem. Ella sola té la capacitat d’abraçar este cos adult i dur-li la calma, posar llum al camí i amostrar-mos per on hem de seguir. Així que ja saps, si estàs perduda, pots començar per escoltar a la personeta que un dia vas ser.

Raquel Llop

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s