Temps nostre

(Publicat al «Viles i gents» de La Comarca, de 13/11/2020)

Carles Terès

La revista Temps de Franja fa vint anys que volta pel món. N’acaba d’eixir el número 147, que equival al 188 si hi sumem los trenta-quatre que es van editar, amb una altra numeració, en format PDF. També hi podríem afegir els 121 butlletins electrònics que s’han enviat des que funciona el portal web… Tot plegat molts articles, moltes cròniques, moltes entrevistes, columnes i reportatges. Al darrera de la publicació hi ha unes quantes desenes de persones que, al llarg d’estos anys i de forma desinteressada, han contribuït a la seua pervivència ininterrompuda.

Però, què és Temps de Franja? A la capçalera hi posa «Revista de les comarques catalanoparlants d’Aragó», i als butlletins electrònics «Revista aragonesa d’actualitat i reflexió». En realitat és una publicació que servix per a què els aragonesos de llengua catalana, escampats en una franja llarga i prima del Pirineu fins als Ports, sapiguem los uns dels altres. És un fet que, llevat dels qui hi tenim llaços familiars, los del Matarranya en sabem ben poc, d’allò que passa al Baix Cinca, la Llitera o la Ribagorça. La gent de Temps de Franja tenen dos coses en comú: són aragonesos i parlen català, una de les llengües patrimonials d’Aragó. Hi ha una altra cosa que els unix, potser la més forta, que és la voluntat que esta llengua isca dels àmbits domèstics i recupere tots los espais de comunicació.

La revista porta encartats dos suplements: Styli locus, que publica textos literaris inèdits d’autors de (o vinculats) a la Franja; i Temps d’escola, elaborat pels centres educatius aragonesos on s’impartix català —des d’escoles infantils fins a les EOI i aules de formació d’adults. L’Styli locus apareix al gener i juliol, i el Temps d’escola a l’abril i novembre.

Han estat vint anys de poder llegir la nostra realitat amb les nostres paraules. Paraules que, com totes les llengües, tenen registres i colors diversos: periodístic, literari, formal, col·loquial… D’ací a vint anys en tornem a parlar.