La memòria de les llengües minoritàries

(Publicat al Diario de Teruel el 3 d’octubre del 2020)

Per iniciativa del Consell d’Europa cada 26 de setembre es celebra el Dia Europeu de les Llengües. Per este motiu, el passat dilluns 28 va tindre lloc a Saragossa la firma d’un Compromiso de Trabajo conjunto entre la Dirección General de Política Lingüística y Asociaciones del ámbito del aragonés y el catalán de Aragón. Va ser una manera solemne i pública de fer partícip a la societat aragonesa de la importància de les seues llengües minoritàries i de la col·laboració necessària entre els diferents agents, governamentals i socials, per incentivar la seua dignificació i difusió. Un total de 53 associacions van subscriure el document, entre les quals Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), Associació de Pares del Matarranya “Clarió”, Associació Amics de Nonasp, Grup d’Investigació “Coses del Poble” de Mequinensa, Fundació Crisàlida de Camporrells, Centre Aragonès de Barcelona, etc. Un dia abans Luis García Montero publicava a Infolibre l’article “Las palabras saben mucho”, on revisava críticament la política de l’English only de Donald Trump contra la oficialitat del castellà, que ja compta amb 50 milions de nadius als Estat Units, identificant-la així amb una “lengua de pobres (sin prestigio cultural, científico y tecnológico)”; el poeta i actual director de l’Instituto Cervantes destacava la igualtat essencial entre totes les llengües, amb independència del seu abast o situació legal, perquè els seus drets són los de les persones que les parlen, ser socials que al seu través es connecten amb la realitat, i perquè sense el seu reconeixement queda agredida la riquesa cultural, “un modo de construir sociedades basadas en la injusticia, el dogmatismo y la violencia”. L’article acabava reflexionant sobre el nostre país: “En España hay significativos territorios bilingües en diverso grado. Ojalá sepamos apreciar la riqueza humana y cultural que esa realidad supone. Ojalá los territorios bilingües comprendan la suerte que tienen. Ojalá no pierdan nunca esa suerte por culpa de los fundamentalistas inclinados a enterrar idiomas en las fosas del olvido”. Les associacions aragoneses mencionades fa anys que mantenen esta memòria.

María Dolores Gimeno