En defensa de la Toscana

(Publicat a La Comarca 25 setembre 2020)

Els diaris i les xarxes socials s’han encès estos dies amb articles molt indignats i vehements que s’abraonen contra l’eslògan de moda, ‘El Matarranya, la Toscana aragonesa’. L’argument exposat en estos escrits acostuma a girar al voltant de la idea que es fa de menys al Matarranya, una comarca amb molts i molt importants valors naturals i culturals, al promocionar-la per comparació amb la Toscana i no per sí mateixa. Una famosa hostalera de la comarca i pionera en l’oferta turística de qualitat em deia que no li pareixia gens malament la tan criticada expressió, tenint en compte que és el que és, un eslògan promocional. Si funciona com a tal, si aconsegueix captar l’atenció del públic potencial, és encertat. Per això es va inventar. I el lema que ens ocupa ho aconsegueix en vincular -més o menys justificadament- el Matarranya amb una regió italiana de fama mundial i amb una projecció turística única al món. Vincula el Matarranya amb un referent turístic universal. No és poc. Però és allò que és, un ham per despertar el interès del futur visitant. El turista, arribe per la causa que arribe, no se n’anirà decebut, segur. El Matarranya no és la Toscana aragonesa. Ni li cal. És un destí turístic singular amb identitat pròpia. Però tampoc la Coca Cola és «l’espurna de la vida». És una beguda refrescant que, si de cas, fa pessiguanyes al passar per la gola. Però l’espurna de la vida no es veu per cap cantó. Ni Tío Pepe es «sol de Andalucía embotellado». És un vi de Xerès i prou.

El Matarranya no és una imitació de la Toscana i cada vegada sona més a tot l’Estat com a destí turístic. Igual hi té alguna cosa a veure el maleït i desencertat eslògan. O igual no és tan desencertat.

Lluís Rajadell