(Publicat a La Comarca 21 agost 2020)
Els propietaris de les oliveres monumentals del Matarranya es senten orgullosos de la seua conservació perquè son conscients que preserven un element central del patrimoni natural de la comarca. Ho ha constatat el naturalista Fernando Zorrilla al confeccionar el inventari comarcal d’oliveres milenaries o que son mereixedores de conservació per la seua excepcionalitat.
L’alta valoració de l’olivar centenari o milenari és un gran avanç en la mentalitat llauradora perquè no fa moltes dècades, quan l’olivar era un conreu por rendible, de difícil mecanització i de recolecció massa costosa i esforçada, els propietaris no s’ho pensaven gaire a l’hora de contractar una excavadora per arrencar arbres que podien tenir cents o milers d’anys. En acabat, plantaven en el seu lloc vinya i ametllers, els cultius que han anat arraconant l’olivera, dominanta al paisatge comarcal i de tot el Baix Aragó des de l’Antiguitat. Oliveres grans com a castells acabaven amb els retorçuts i nugosos arrels al aire per ser convertides en llenya per a l’hivern, molt bona, per cert.
L’elaboració del inventari d’oliveres singulars que promou la Comarca del Matarranya és una bona senyal de la revaloració d’este arbre com a element bàsic del patrimoni agrícola i paisatgístic. L’orgull dels propietaris per conservar estos exemplars és encara millor notícia perquè en les seues mans estarà al cap de la correguda la conservació dels millors testimonis -i, de vegades protagonistes- dels darrers mil anys d’història comarcal. L’olivar segueix sent un conreu poc rendible i la collita de l’oliva es dura -encara que la mecanització la facilita considerablement-, però em fa l’efecte que l’admiració cap a este arbre no té marxa enrera. O així ho vull creure.
Lluís Rajadell
Viles i Gents 