Lo repte de les paraules

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de maig del 2020)

Està clar que el confinament pel coronavirus ha generat molta creativitat en diversos formats: cançons en diferit o músics junts a una terrassa, “memes” graciosos o satírics, i vídeos preparats. Per vídeo han demostrat la seua l’Aroa d’Amposta i la Paula de Girona amb una sèrie de “reptes de paraules”, en què cada una va dient, alternativament, paraules diferents de les seus respectives poblacions però d’idèntic significat (calces-bragues, poma-maçana, vermell-roig, deixar anar-amollar…). La sèrie ha acabat sent tan “viral” com este temps estrany, i de seguida han aparegut imitadors: un de Barcelona que diu petit i una valenciana que xicotet; un valencià de la Ribera Alta amb una altra de la Plana de Castelló, que contrasten, per exemple, creïlles i pataques; i també, un de Batea que diu rat penat i síndria, equivalents a l’eixoreac i el meló d’Artxa —és a dir, d’Alger—, respectivament, de la seua dona de Maella, qui apitxa la pronunciació de gel mentres que ell no. Així, en un context lúdic sense pretensions filològiques, es demostra la varietat lèxica i fonètica del català, motivada en part per la tardana normalització de la llengua, que ha permès conservar moltes diferències als distints territoris. Estos “reptes” que ara ho reivindiquen evidencien certa consciència lingüística a favor de la parla local, exhibida i compartida amb amics per les xarxes socials, que la van escampant. Les diferències conviuen de millor o pitjor manera dins de qualsevol sistema lingüístic, però no alteren la seua unitat. De feit, les lèxiques formen part dels diccionaris generals, dipòsits preciosos de les veus de tots los que les han pronunciat al llarg del temps i de l’espai. Ara fa cent anys que mossèn Alcover va encomençar les seues excursions lingüístiques per tot lo domini catalanoparlant per redactar el Diccionari català-valencià-balear (https://dcvb.iec.cat/), un recull lèxic impressionant amb la col·laboració de Francesc de Borja Moll, que identifica les paraules per les zones d’ús, indicant-ne la grafia i la correspondència fonètica, de manera que fa un monument a tots los parlants, també els més perifèrics.

María Dolores Gimeno

Un pensament sobre “Lo repte de les paraules

  1. Retroenllaç: María Dolores Gimeno: Lo repte de les paraules | Viles i Gents - La Franja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s