Nova normalitat

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 9 de maig del 2020)

Primer el futbol. Com era d’esperar, ja mouen. Sempre són els primers. Què passarà amb el futbol? Com se podran jugar els partits, amb gent o sense gent? Se podran fer la final de la Copa del Rei o les competicions europees? Podrà acabar la lliga? Haurà d’acabar com sigui, perquè el negoci del futbol és el més important, és un negoci de primera necessitat, un bé de primera necessitat. Després ve el turisme: platja, bars, hotels, restaurants, per aquest ordre d’importància (la gastronomia al final, per ser allò més artístic). Hem de recordar que el turisme és el 15 % del PIB espanyol. Quin deu de ser el del futbol? I què passa amb la cultura? Per què aquest món sempre és el darrer? Dels museus i monuments se’n parla una mica. Suposo que van davant perquè formen part del turisme, si no…, a la cua, com tota la cultura. Així va ser a la crisi del 2008, i així serà sempre en aquest projecte de país. Això no és Alemanya, Suïssa, Àustria, Holanda, Suècia o Finlàndia. L’ordre de prioritats serà: el cinema, els musicals, i una bona part de la música que en diuen pop(ular), i finalment arribarien els teatres de text, el jazz, els concerts de “clàssica” als auditoris i la dansa i l’òpera. El teatre de text encapçala aquest últim grup perquè té una certa tirada a Madrid. Dins de la cultura de l’espectacle n’hi ha alguns que agraden a la gent: teatre pop(ular) (del tipus de “La Cubana”, etc.) o música pop(ular). Per suposat els musicals, les entrades dels quals costen gairebé tan cares com les òperes, malgrat que hi treballa la meitat de personal (però la “gent “ creu que és tot el contrari). Finalment arribem al jazz, la dansa, l’òpera i la música acústica (sense amplificació), també dita clàssica. El públic d’aquests espectacles és burgés, minoritari, “pijo” i saberut. I el que és pitjor, la mitjana d’edat és alta, alta, i això converteix aquest públic en un “grup de risc”. No sé si val la pena arriscar-se per coses tan minoritàries i tan poc espanyoles.

Antoni Bengochea

Un pensament sobre “Nova normalitat

  1. Retroenllaç: Antoni Bengochea: Nova normalitat | Viles i Gents - La Franja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s