Democràcia de boca

(Publicat al Diario de Teruel el 7 de març del 2020))

Què diríem d’un país en el qual un catedràtic d’una Universitat estigués contractat  amb un sou estable com a assessor per un partit polític i fos membre de la Junta Electoral Central? I si a més, aquesta Junta dirimís recursos interposats per aquell partit polític i dictés ordres d’obligat compliment –sentències– favorables als recursos de l’esmentat partit polític? I si el catedràtic aconsellés o fins i tot redactés amb tota probabilitat els recursos? Aquest país no és pas llunyà, perquè és Espanya. El partit polític és Ciutadans. El catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra és Andrés Betancor. Quan el senyor Betancor va rebre l’oferta de vocal de la JEC, davant del Congrés de Diputats, va ocultar la seva vinculació al partit de Ciutadans. Descobert ara l’“afaire”, ni l’advocacia de l’Estat, ni la Fiscalia, ni el grans partits polítics espanyols de dretes o esquerres, ni els mitjans de comunicació, ni cap altre gran poder institucional, l’han donat cap importància al fet deshonest, antidemocràtic i clarament il·legal, amb l’exempció de la majoria dels partits polítics catalans, de les institucions privades i públiques, i una majoria de la societat catalana. L’explicació és ben fàcil: gairebé tots els recursos davant de la JEC, intervenint el senyor Betancort, han estat en contra de polítics i institucions catalanes. Suposo que recordeu ben be la retirada de l’acta de diputat al president de la Generalitat, Quim Torra, per part de la JEC, pels llaços grocs del balcó de la Generalitat. Com va quedar la sobirania del Parlament de Catalunya? Suposo que recordeu també les resolucions de la JEC per les quals s’excloïa de les llistes del Parlament  europeu a Puigdemont, Comín i Ponsatí. I el rebuig de la JEC a atorgar la credencial d’eurodiputat a Oriol Junqueras. Aquestes actuacions de la JEC són un exemple de moltes més. Recentment s’ha sabut que un membre de la JEC, va militar al PP fins poques setmanes abans de ser nomenat en el càrrec. El que ha passat ho resumiré en poques paraules, una mica grolleres, tot i que foren dites pel Conde de Romanones, polític, empresari, terratinent i alcalde de Madrid: “A l’amic, el cul; a l’enemic, pel cul; i a l’indiferent, la legislació vigent”. I la democràcia espanyola només de boca, però Espanya és una.

José Miguel Gràcia 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s