Estimada tia Estebania

(Publicat a La Comarca el 31 de gener del 2020)

Vull traure del caixó de la memòria aquells records tant entranyables que tinc de quan era petita i anaves a veure a la iaia Alicia. Me revenen aquelles converses «de coses d’antes» a la cuina, enmig d’un ambient de complicitat i estimació, i de les que jo, mentrestant jugava no gaire lluny, procurava ficar l’aurella per l’admiració que em causaven.

La teua arribada al poble sempre ere motiu d’alegria per mi. Me fascinave la teua altura, la teua vitalitat. Te veia una dona en caràcter, forta, independent i progressista, eres «la tia (nonaspina) de Barcelona», o «la tieta», com te díem carinyosament per ser la més petita de tots los germans. Però sobretot, lo que més apreciava ere la boníssima memòria que tenies, tal com vaig poder corroborar amb lo pas dels anys.

Al fe’m més gran, vaig passar a assenta’m a la vostra vora i a escoltar atentament les històries que anaven eixint a la conversa, fossen les que fossen (naltres ja mos entenem). Quan ere hora de marxar, te m’agarraves del braç dissimuladament i jo, tota contenta, aprofitava per acompanya’t a casa, i així, poder allargar una mica més la conversa.

Fa quatre anys, los camins pels que mos porte la vida, me van fer anar a parar molt prop d’on tu vivies i per tant, poder seguir privilegiant-me encara més a sovint del teu coneixement.

Quan jo vaig nàixer, tenies 79 anys i lo fet de ser germana de la meua revisiaia Joaquina «la Coca» te va convertir, des del punt de vista de la meua generació, en la més longeva dipositària de la memòria dels nostres predecessors i d’un poble, un llenguatge i unes costums ben diferents a les d’avui. Llegant-me lo teu patrimoni immaterial vas contribuir a desperta’m l’interès per conèixer la nostra història comú.

Lo passat 9 de gener, Leonor me va donar la notícia de que mos havies dixat, davant d’un sentiment de profunda tristesa i al mateix temps d’incredulitat. Ara te vull dir per última volta que sempre m’he sentit molt afortunada de tindre’t amb mi. Gràcies per haver viscut 100 anys i durant estos 21 i mig que ham compartit, haver-me volgut tant com jo t’he volgut a tu. Passaran los anys però sempre seguiràs sent la meua tia preferida.

Estela Rius