Gràcies, Les Luthiers

(Publicat al Diario de Teruel 18 de gener del 2020)

Enguany volia tornar a veure a Le Luthiers. Els he gaudit cinc vegades, sempre amb el quintet de gala. Després de la inesperada mort de Daniel Rabinovich, no els havia vist i crec que era el moment. Sabia que Carlos Núñez (el pianista) els havia deixat després del premi Princesa de Astúries (que coincidí amb el cinquanta aniversari del grup). Quina va ser la meva sorpresa quan em vaig assabentar de que Marcos Munstock (el presentador) ja no hi era, a causa d’una penosa malaltia. Em costava imaginar-los sense Rabinovich, cada vegada millor pallasso i millor músic, però sense Munstock, em resulta impossible. Em consta que el seu substitut és un gran actor i millor músic que Marcos, però la figura de Les Luthiers, per a mi, sempre anirà unida a aquest excels comediant i narrador d’origen jueu polonès (curiosament Rabinovich era també jueu). Les Luthiers es presentava com un quintet ben harmonitzat, però en realitat eren un “full” de pòquer: un duet lletrat i tres músics professionals. El duet lletrat el formaven els dos actors principals: Munstock, locutor, presentador i narrador, i Rabinovich, que, a més a més d’actor, era notari (i bon músic). Els músics professionals: Jorge Maronna, el menys pallasso, però gran intèrpret,  arranjador i compositor (moltes històries es desenvoluparen a partir de composicions seves); Carlos Núñez, magnífic pianista i el més versàtil dels músics, a més del més còmic); i Carlos López Puccio, director de cors i d’orquestra professional, i arranjador i director vocal del grup. El món de la veu era fonamental, ja que el grup, molt divers, es va formar en el món de la música coral. La veu i la música coral (i evidentment l’humor) els unia a tots des dels inicis en els cors universitaris. Un aspecte molt conegut era el de creadors d’instruments informals (luthiers), que van heretar del fundador del grup Gerardo Massana, arquitecte i músic d’origen català. Tot aquest recapte, assaonat per un humor culte, abstracte, basat en la paraula i en la saviesa musical, i que fuig d’allò anecdòtic i conjuntural, els ha fet únics i irrepetibles. Gràcies, Les Luthiers.

Antoni Bengochea