L’hivern, l’estufa i la cuina

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 30 de novembre del 2019)

Dies de cel tapat, de plom, de boires al riu i a les valls. O de cerç i nits de cel ras i gelades. Matins de rosades anant a la escola. Fred, molt de fred. Fum eixint de les xumeneres i topins al foc. Recordo hòmens descarregant los remolques al tard, venien de fer llenya. Los dies començaven encenent la estufa i mon anàvem al llit quan les brases s’havien consumit. L’hivern ere molt llarg i els dies molt curts, la gent se n’anaven abans a retiro. Pensar en eixos mesos de l’any de la meua vida al poble són pensar en dissabtes d’anar a les olives, i quan matàvem lo gorrino i feem lo mondongo. L’olor de les espècies com pimentó, pebre negre, neu moscada, pinyons, alls, canella… Ma tia ho tenie tot molt ben escrit en unes llibretes (tot a mà i en una cal·ligrafia perfecta). Tenie receptes de la burrifalda, lo xoriç, la llenguanissa i la güenya. Tamé de pastes com armelats, casquetes, ensaginades, mantecats o tarrons com lo marssapà. Ere la millor cuinera que he conegut, i vaig tindre la gran sort de adependre d’ella. Com de menuda era una miqueta mal creguda, se veu, quan no seguia les seues instruccions al peu de la lletra me die: “Tu fes-ho com jo te dic i si llugo ho pots millorar ho fas, però primer fes-me cas que ho tens que adependre ben fet”. No se li resistie cap tècnica culinària, i encara que li agradave provar en la cuina francesa (com lo soufflé de gruyere que el preparaven per a alguna festa gorda) a on més mèrit li donaria és a la cuina tradicional. Jo ja no vaig conèixer quan encara se pastave i se portave a coure lo pa al forn, però m’haguere agradat coneixeu. Abans en moltes cases érem prou autosuficients en moltes coses. En casa meua com teníem colmenes teníem mel, criàvem conills, coloms i gallines. A l’hort se feen pataques, tomates, bledes, borraines, cols i tamé tota classe de conserves (bajoques, espàrrecs, bolets, préssecs, cireres…). Tinc que reconèixer que no ho apreciava com calie, tot ere molt més natural, més bo i més sostenible. Però diria que als 80 se va començar en lo consumisme i que lo que s’anunciave, i ere “de compra”, se considerave millor que lo minjar fet de casa.

Mar Puchol