Sociologia de mesa electora

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 16 de novembre del 2019)

Vaig encomençar a votar acompanyant a mi iaio, supervivent de la Guerra Civil, a les escoles municipals a on vaig dependre a llegir i escriure. La seua emoció pel pes d’un sol vot al cap de tants anys de silenci me donava força per vèncer les ganes abstencionistes que ja allavòrens m’inspiraven alguns polítics. Ara, empadronada a la força a la meua ciutat de treball, l’algoritme d’un sorteig me va fer presidir una mesa electoral lo domenge passat. Va ser una llarga jornada, de les 8 del matí a la mitjanit quasi sense pausa, freda, dins del local d’una colla castellera. La representant de l’administració va col·locar les quatre taules en ordre invers a l’habitual, i així, en moments de gran afluència, molts votants van fer una primera fila inútil a la ubicació recordada de l’abril. De la mateixa ciutat, se dividien en dos districtes, pròxims en l’espai però distants en estatus: la part vella de carrers estrets i l’eixample senyorial de la principal avinguda. L’aparença externa feia endevinar domicilis dispars, coberts pel sobre anònim. Van vindre fills en los pares grans, del braç o a la cadira de rodes; un vellet sol i despistat amb la intenció de ficar a l’urna un grapat de sobres sense obrir de propaganda electoral; una altra que volia votar pel seu home malalt a casa; germans junts; una sinyora amb la seua criada; algun prohom ciutadà; rostres matxacats per la vida… Veïns aguardats i coneguts que no ubicava al barri. Bastants xiquets eren aixecats per introduir lo vot dels pares en les seues manetes alegres, lliures de desencant. Algú expressava cansament: no pensava tornar en los pròxims quatre anys! Hi havia qui votava per primer camí i no sabia res del discret Senat i la seua papereta. La numeració dels DNI delatava procedències foranies com la meua i el dors corroborava proximitats aragoneses, mentres que certs noms o cares revelaven exòtics una nacionalitat nova. Després de l’extenuant recompte final, tots van acabar reduïts a la fe dels vots respectius, agrupats en xifres a les dispars candidatures.

  María Dolores Gimeno