orenetes i fòssils

(Publicada a La Comarca el 4 d’octubre del 2019)

I. Caminem pels encontorns Alcanyís, tot just finides les seues festes majors. Fa uns dies estranys: ara plou, ara ix lo sol -que encara crema-, adés es torna a ennuvolar. M’adono que, tot i ser a les acaballes de l’estiu, encara hi ha orenetes. Fa una setmana, a Torredarques, ja no en vaig veure cap. Primer van marxar-ne les falcilles -per sant Jaume, com diu la tradició- i després, un dia indeterminat de principis de setembre, les orenetes. No en sé el perquè; potser per la diferència d’altitud. Sospito que es faran fonedisses d’ací poc, quan milers de motos envaïsquen el Baix Aragó. Com de tantes altres coses, no en sé gaire, de moixons. M’agraden molt, intento identificar-los per l’aspecte o el cant, però no sóc res més que un ignorant incapaç de documentar-se com cal. Esta és la història de la meua vida -diria algú en una pel·lícula indie.

II. Ha passat una setmana des que vaig començar a escriure l’article. D’oreneta, no en veig cap, i les motos ja omplen el meu espai sonor. Déu-me’n-guard de protestar: les filles van de festa, els visitants s’hi deixen un tou de diners i Alcanyís ix als telenotícies, just després de la «bona nova» de les enèsimes eleccions al parlament de Madrid. També en política sóc un ignorant absolut, per això no entenc que d’una banda ens facen votar com a possessos i, de l’altra, es castigue durament els que volen votar-ho tot.

III. I vet ací que ja som a les portes de l’octubre. Ens toca protestar contra el canvi climàtic. Ja ho sé, que no aconseguirem gaire res; però què hi podem fer? ‘Votar’, em direu, però la majoria pareix que vota sense importar-li altra cosa que l’ara i ací. I així van campant Trumps i Bolsonaros i qualsevol líder que ens digui que tenim dret a fotre el que ens roti sense pensar que hi ha un demà. Ja ho diu la dita: «Panxa plena, no té pena». Afortunadament, la Terra seguirà giravoltant plena de vida quan ens haguem autoextingit. I si en un futur acaba havent-hi éssers intel·ligents al planeta, trobaran muntanyes de fòssils ben llustrosos d’Homo stultus (conegut en bell catalanesc com a ‘home estúpid’).

Carles Terès