Eros i Thànatos

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 26 d’octubre del 2019) 

Carabasses, disfresses, teraganyes, castanyes, crisantems i làpides, tradicions nostres i adoptades en certa convivència. Qui haguere dit que lo que la mestra d’anglès mos va explicar en E.G.B sobre Hallowen arribaria ací! Se mos cau la baba mirant als xiquets disfresses de fantasmes o bruixes… Fent memòria puc recuperar lo que me va passar un matí del Dia de Difunts (en són demà de Tots Sants). Ma tia, germana de mon iaio, que contava moltes històries, un any me va explicar que si aquella nit li resaves a les Animetes del Purgatori te despertaven a l’hora que volies. El cas ere d’un que no s’ho creie i que li van moure el llit de tal manera que no se li va ocurrir mai més. En eixa època vaig començar l’institut, i sí, també vaig orar i a l’hora clavada que vaig dir me vaig despertar. Podeu provar! M’han contat que fa molts anys se velava resant lo rosari pregant per la salvació dels difunts i les campanes tocaven a morts tota la nit. A les cases ficaven una tassa d’aigua en una mica d’oli i una metxa, allò prenie per a orientar a les animes dels nostres parents penants per a que no se pergueren. Penso que estos canvis no estan només en lo que fem eixos dies, sino en la manera en la que la societat vol entendre la mort, el dol, i també l’enfermetat i el patiment. Els velatoris a les cases formen part d’un passat que resultava massa obligat i pesat per a les famílies. Evolucionem, però penso que ara vivim desterrant certs temes i mirant cap a un atre costat. Perseguim el benestar, el plaer, la perfecta i incorrupta joventut, sense pensar en que dixarem este món i no mos endurem res. Halloween és un atra festa més del consumisme, de la broma, del disfraç… Sense entrar en religions, però sí en espiritualitat en un sentit més ample, hem canviat la perspectiva. Mos coste acceptar que som mortals mentres no mos donon cap notícia roina i mos canvia la manera d’afrontar la vida quan mirem a la cara la nostra pròpia mort.

Mar Puchol