Desideri Lombarte 30 anys

(Publicada a La Comarca el 18 d’octubre del 2019)

Ja fa trenta anys que es va morir l’amic i escriptor pena-rogí Desideri Lombarte aquell que, com canta amb veu potent el cantautor favarol Àngel Villalba, «vivia al carrer Alt del Pedrell / sempre envoltat de companys, / sempre emborronant papers, / des d’Horta a Pena-roja / anava munyint el temps.» Com molts matarranyencs, Desideri, a la dècada dels cinquanta, va emigrar cap a Catalunya: «La mare mos va fer la maleta, / mig plorosa, mig contenta. / Lo vestit dels domenges, / tres camises, la de portar, la nova i la vella. / Unes sabates als peus -no en tenien més que unes-. / I el calaix que va quedar forro.» Ell explicava, a través dels seus textos, com creava el seus poemes: «Busco paraules, les que més m’agraden, / les que m’ixen del cor, les més precises, / les més antigues que del cap me brollen, / i unes i altres les poso arrenglerades / per línies, ben comptades i medides, / i que tingue sentit tot lo que diuen, / que tothom les entengue pel que valen.» La defensa de la nostra maltractada llengua una constant: «que tenim dret a parlar / la llengua que hem parlat sempre, / i això ningú ho pot privar, / que la parlem perqué és nostra / i la volem conservar.» Enamorat de la natura, venia de família masovera, coneixia totes les herbes del camp: «Conec les herbes del ribàs / la melca, l’agaó, / lo romer i el timó, / les motes de fenàs. / La cascaula, el morró, / la porrassa, el donzell, / l’argilaga, el crespell, / ginesta i ariçó, / la ruda, lo fuell.» Desideri ere amic de tot el que tenie prop: els veïns, la vila, el terme, els pobles del voltant, per això va escriure el poema dedicat a la pàtria menuda: «No vull una pàtria gran / ni una pàtria mitjaneta, / que la vull ben menudeta. / Conèixer-la pam a pam / i estimar-la sencereta.» Molt conscient de la seua malaltia, hi convivie resignadament: «Aniré, a poc a poc, sense parar, / i faré nit i dia pels camins. / Ni hort ni bancal, ni vinya ni veïns. / Company de mi mateix haig d’acabar, / Que el meu camí ningú més pot trescar / que la senda és estreta bosc endins.» De Desideri, com ell mateix escrivia en un dels seus poemes més interpretats, «quedarà la paraula.»

Carles Sancho Meix

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s