I tu, ne saps?

(Publicat al Diario de Teruel el disabte 21 de setembre del 2019)

Qui coneix els noms dels vents, dels núgols? Qui ha vist en hivern lo verderol? Qui ne sap de les senyals del temps, i de les llunes? Mon iaio ne sabie molt, ho necessitava saber per a plantar a l’hort, per a sembrar la civada o el blat, desgrillar les pataques i tamé per afaita’s. Ell ho coneixia molt bé, però li agradava que li llegirem lo “Mariano Castillo”. L’home no veia gens bé i aquella lletra ere massa menuda. Anave sempre en l’hora del sol, no la canviave mai.

Qui sap que és la tea, qui ha sentit dir allò d’enlluernar? Qui ha caçat de nit pardals, qui ha anat a muixonar? Mon pare me va explicar que a la nostra comarca ere una manera de caçar. Tot va eixir perquè a la escola me vaig adependre un fragment de ”La venganza de Don Mendo” a on ho nomenaven. Curiós, però no n’he sentit parlar més.

I de bolets, qui ne sap? Més noms que rovellons i babossos, més… bons i roins. Pebrassos, morugoles, bolets de bestiar, mataparents, matacabres, cabritets, pets de llop, tapats…, no me’n sé més. Lo mal que no te’ls podria triar, cada u lo seu!

Qui sap quan fa un forc? Qui se’n recorde que abans se medie en quintals, arroves i lliures? I qui sabrà d’ací uns anys què és una sària, un badoc o un llibrell? A molta gent això no li fa patir, o pensarà que només de dir-ho als fills o als nets n’hi ha prou; però el desús, la despoblació, la substitució lingüística pel castellà, la mala influència del llenguatge digital (no en esta, sinó en totes les llengües), al meu entendre, n’estan fent de les seues.  La transmissió oral no és suficient. La memòria se va perdent, la individual i la col·lectiva. Per això, si la gent dels pobles tenim certa inquietud, com una que escriu estes lletres, fem ús del paper i escrivim tant del dia en que estem com de les costums que s’han perdut, tindrem més coneiximent de qui som.

Mar Puchol