L’Espanya buida, moda i realitat  

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 7 de setembre del 2019)

Un assaig del periodista Sergio del Molino La España vacía. Viaje por un país que nunca fue (Turner, 2016) ha posat últimament lo punt d’atenció en la imparable despoblació que des dels anys 50 afecta el món rural i que ha arribat a xifres preocupants este nou mil·lenni. Població envellida, viles buides, terres de cultiu i boscos abandonats… Bastant abans havien sorgit plataformes com “Teruel existe” (1999) o “Soria ¡Ya!” (2000) reivindicant atenció i solucions, però sens dubte l’èxit d’eixa publicació ha estat decisiu en fer extensiva la preocupació pel problema demogràfic rural entre el gran públic de l’entorn urbà, allí a on se creen opinions. L’expressió “l’Espanya buida”, i la seua variant de “buidada” que alguns matisen, ha denominat de forma precisa una realitat, creant-la alhora, a la manera del Gènesi, com si sense els noms lo real fuere invisible. I segurament ha contribuït a revifar les iniciatives de les plataformes defensores de les perifèries i dotar-les de més arguments, que enguany s’han materialitzat en grans manifestacions a Madrid. Així l’Espanya rural i buida ha acabat fent-se visible com a tema de moda, amb certa presència als mitjans de comunicació, i de retruc ha merescut alguna línia als programes polítics. Esta mateixa setmana un curs de la Universidad de Verano de Teruel, “Los medios de comunicación ante el cambio tecnológico”, va dedicar una sessió als mitjans de comunicació a l’àmbit local amb, entre d’altres, lo director d’este diari Chema López Juderías; i va acabar amb una entrevista ahir a Manuel Campo Vidal, periodista natural de Camporrells a la Llitera —que no arriba als dos-cents habitants—, per tal de reflexionar sobre el medi rural. Mentrestant, les viles de l’Aragó despoblat i d’altres comunitats han viscut l’efímer creximent poblacional de cada estiu, sobretot als voltants de les festes patronals respectives: dies llargs i ensolellats, gent que va i ve, activitats lúdiques, piscines plenes, xiquets als carrers, parents que tornen, cases reobertes i una sensació de vida que en acabar l’agost torna a desaparèixer, com un cruel encantament.

María Dolores Gimeno

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s