La terra que es crema

(Publicat al diario de Teruel el 29 de juny del 2019)

Hòmens (i dones) del temps han anat anunciant l’actual onada de calor per tota Europa, que a la península Ibérica es fa notar especialment a Aragó. La notícia obre informatius i ocupa titulars als diaris, i es donen consells de salut poc originals (beure aigua, protecció solar, evitar activitats exteriors a les hores centrals del dia…) i dades sobre la sequera i el canvi climàtic, una preocupant constatació. A la nostra terra, de clima continental, les temperatures extremes tant en hivern com en estiu ho van sent més, i així enguany ja al juny tenim les pròpies del mes de juliol, precedit per la primavera més seca de les que consten als registres. Com a resultat han arribat los incendis. Lo primer de la temporada a Aragó va ser lo passat dimarts 24 i va cremar uns quants cents d’hectàrees entre els termes de Batea i Maella, respectivament a les províncies de Tarragona i Saragossa, dividides pel riu Algars, i en la seua extinció van participar bombers dels dos costats. Més preocupant en extensió i danys és lo que està afectant no massa lluny d’allí a la Ribera d’Ebre, una enorme zona forestal i de cultiu, amb fauna i bestiar mort, maquinària agrícola perduda i habitants de masies desplaçats, amb un paisatge de desolació que tardarà moltíssim a recuperar-se. Al record queda el terrible foc que va arrasar els voltants d’Ejulve al 2009, durant un estiu fatídic en què també es van incendiar altres zones del Baix Aragó i del Matarranya. Los boscos són ara mateix un encenall, i es temen més catàstrofes. Quan passen los experts mos recorden la necessitat de polítiques globals, enmig de la incapacitat als fòrums internacionals, però també d’accions locals per millorar la gestió forestal fent possible l’explotació econòmica i la vida al medi rural més enllà de visites turístiques. Com a individus, només algunes accions: evitar barbacoes i cremes agrícoles perilloses, no dixar la brossa a la muntanya ni llançar cigarretes des de la carretera i sobretot consumir los productes pròxims que venen del mateix territori.

María Dolores Gimeno