Wagner i el Drama Musical

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 8 de setembre del 2018)

De la mateixa manera que Beethoven va ser la culminació del classicisme i el principi del romanticisme, Wagner representa la culminació d´aquest últim i el principi de la modernitat musical. A mitjan del segle XIX, i després d´una evolució lenta i difícil, crea l´anomenat Drama Musical, que no s´ha de confondre amb l´òpera tradicional. En la actualitat, i gràcies precisament a la revolució wagneriana, que influirà en tots el compositors operístics posteriors (inclòs el seu contemporani Verdi) a tot se’n anomena òpera, però en la seva època, va suposar un gènere totalment revolucionari, que va tardar molt en imposar-se; encara ara hi ha molts que es diuen aficionats a l´òpera i que no volen saber res de l´estil wagnerià, com si fos quelcom inaccessible; curiosament gaudeixen amb Puccini, que no s´entén de cap manera sense la revolució wagneriana. És difícil explicar sintèticament les novetats del Drama Musical, però en direm algunes. Començarem pel concepte d´Obra d´art total. Per a Wagner totes les arts són molt importants i estan fortament relacionades. L´òpera uneix poesia, teatre, arts plàstiques (escenografia e il·luminació), música i cant d´una manera inseparable, i l´autor és el màxim responsable de tots els aspectes. En l´òpera tradicional existeixen totes aquestes arts, però totalment subordinades a la música i el cant (i en el bel canto italià més al cant que a la música). A tot això s´ha d´afegir la filosofia i qualsevol cosa relacionada amb les idees (Wagner fou molt influenciat per la tradició del pensament Alemany, en aquest cas representada per Hegel i Schopenhauer, però també per Goethe i després per Nietzsche). Resumint: que a més a més de la música i el cant, en el Drama Musical s´ha de pensar i avaluar la posada en escena (se’l pot considerar el principal responsable de la importància –de vegades excessiva– dels regidors d´escena actuals). Però hi ha més: ell va redissenyar els nous teatres a la grega (en forma de ventall) i sense categories socials, i també va ser el veritable inventor de l´apagada de llums en els espectacles (en tots). I això només per a començar: Déu n´hi do.

Antoni  Bengochea

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s