Bruckner

(Publicado al Diario de Teruel el21 d’abril del 2018)   

El 1868 (enguany fa 150 anys), Anton Bruckner composà la seva primera obra mestra: la Missa nº 3. Tenia 44 anys. Com tot el que feia havia d’esperar i la seva catedral religiosa s’estrenà l’any 72. Compositor des dels divuit anys i  millor organista d’Austria, no va donar per acabats els seus estudis musicals fins als 37 anys quan s’examinà d’orgue a Viena (tenia la obsessió de recaptar títols i diplomes) i un dels membres del tribunal afirmà: “ens hagués hagut d’examinar a nosaltres”. Només a partir d’aquell moment començà la composició de música simfònica. També l’any 68 entrà de  professor al Conservatori de Viena, malgrat que no serà numerari fins al 75. A partir d’aquell moment la Filharmònica de la Ciutat Imperial es veurà literalment obligada a interpretar les seves llarguíssimes simfonies, tasca que feia normalment amb pocs assajos i a disgust. El resultat era un fracàs darrere l’altre. Això feia que revisés de manera compulsiva les seves obres No gaudirà del primer èxit (de públic, no de crítica) fins al 81, quan el director Hans Richter l’interpretà la 4ª simfonia. Hauria d’esperar al 84 (als seixanta anys) per aconseguir un reconeixement públic, gràcies a la extraordinària interpretació que el gran Arthur Nikish va fer de la setena simfonia a Leipzig  després de molts assajos (a Viena hagués estat impossible). Vell i malalt, a penes va poder gaudir dels èxits dels seus darrers anys. Les magnífiques cinquena i vuitena simfonies (potser les millors, però també les més llargues) no les va escoltar mai i la novena no la va acabar. Al morir va ser gairebé oblidat, fins a obtenir una notable renaixença en el període nazi, on comptà amb dos notables enamorats musicals: Goebbels i Hitler. Això farà que tornés a ser oblidat després de la Guerra Mundial, fins ben entrats  els seixanta, on es consagrà definitivament al mon del disc i en el repertori. Molt valorat pel públic del centre i nord d’Europa, als països llatins (França, Espanya, Portugal i  sobre tot Itàlia) es considera llarg, lent i feixuc, i encara no s’acaba d’imposar com el que és: un dels millors compositors de la història.

 Antoni Bengochea

Anuncis

Un pensament sobre “Bruckner

  1. Retroenllaç: A. Bengochea: Bruckner | Viles i Gents - La Franja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s