Pilar Lorengar, la Cendrolina aragonesa de Berlín

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 d’0ctubre del 2016)

Enguany es compleixen vint anys de la desaparició de la gran Pilar Lorengar, la soprano saragossana que va triar Berlín per  desenvolupar la seva carrera artística. Pilar va dur la seva discreció que vorejava d’humilitat fins a l’extrem de que quan va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Arts envoltada d’estrelles de la lírica (Domingo, Caballé, etc.), semblava una veritable “convidada de pedra”.

Malgrat aquest reconeixement quan ja s’havia retirat dels escenaris, tampoc Pilar va ser “profeta a la seva terra” ni a l’Aragó ni a Espanya. Mentre un emocionat Dietrich Fischer Dieskau l’acomiadava a la televisió alemanya com un mite de la òpera (trenta anys a la plantilla estable de la Deutsches Oper) a Espanya se transmetia la notícia del seu decés amb poquíssima difusió. Ella mateixa feia referència a la seva vida com si fos la història de la Cendrolina. Els seus orígens no podien ser més humils. Nascuda al barri del Gancho (San Pablo) i filla d’un pare alcohòlic i maltractador, va estudiar en un col·legi d’acollida de famílies pobres. Als catorze anys va començar a treballar en diversos oficis i, gràcies a la seva extraordinària bellesa física, es va anar obrint camí pels cafès cantants de la ciutat (Alhambra, Ambos Mundos, Oasis, etc.) mentre estudiava rudiments de cant. Ja major d’edat, i sempre acompanyada de sa mare, va recalar a Madrid on va fer dos pel·lícules (de cantant guapa) i va entrar en contacte poc a poc amb la sarsuela. Mentre rebutjava una possible brillant carrera cinematogràfica (tenia bons contactes a causa de les seves qualitats canores i físiques), el gran director d’orquestra Ataúlfo Argenta la llançava internacionalment com a soprano lírica. Vorejant els seixanta, arriba la Deutsches Oper, i una mica més tard el Covent Garden, la Scala, el Colón i, sobre tot, el Metropolitan de New York, on cantà dotze temporades seguides.

Especialista en Mozart, Verdi i Puccini i en tot el repertori de concert alemany i espanyol, l´Associació Aragonesa de l’Òpera li dedica una magnífica exposició al Museu Pablo Serrano per difondre i fer justícia a la seva figura.

 Antoni  Bengochea

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s