Un regal inesperat

(Publicat a La Comarca 8 de juliol del 2016)

A mi, a més d’obrir-me les portes del mercat laboral, l’habilitat en l’art d’escriure amb màquina m’ha permès viure una sèrie d’interessants experiències que d’una altra manera hagueren passat de llarg. I això d’“art” no és invent meu, que ho diu als diccionaris.

Corrie la primavera de 1972 quan vaig aprovar unes oposicions funcionarials que incloïen una duríssima prova de mecanografia. I a mitjans d’octubre d’aquell mateix any, em van declarar “útil para el servicio militar” i em vaig incorporar a files. Pocs instants després d’arribar al campament de Sant Climent Sescebes, amb los reclutes en formació davant dels barracons, “el cabo furriel” va demanar si algú sabie escriure a màquina. Suposant que allò podrie ser bo per a mi, vaig fer un pas endavant. I a partir d’aquell moment vaig quedar a les seues ordres, gairebé eximit de la instrucció i de qualsevol altra activitat que no fore el passar a màquina llargues llistes de reclutes. I tantes en vaig picar que vaig arribar a saber-me els noms de memòria. Fins al punt que els companys es divertien comprovant que al dir el seu nom i el primer cognom, jo, automàticament, hi afegia el segon.

Acabada la instrucció, vaig passar destinat com a soldat a un regiment d’artilleria de Girona. I aquí es va repetir l’escena del reclutament de mecanògrafs. Amb la diferència que el reclutador ere un brigada i que, a més, mos va fer una mica de prova a les taules del minjador. Quan el suboficial em va vore escriure va quedar bocabadat. I sense pensar-s’ho gens em va ordenar que em presentara immediatament al despatx de “Mayoría”. Ara, aquí ja no vaig picar llistes solament. La paperassa ere més variada. I tot i que en aquell quarter vaig fer algunes guàrdies, també vaig quedar pràcticament exempt de servicis.

En conclusió: aquella regalada mili a Sant Climent i a Girona, que jo esperava molt més dura, la hi dec a la mecanografia. Una mili que, dit sigue de passada, vaig acabar a Lleida com a “cabo primero de artillería” en l’especialitat d’“equipo telefónico”, sense que mai arribara a tocar cap canó ni tampoc cap altre telèfon que el del despatx de “Mayoría”.

José A. Carrégalo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s