Un regal inesperat

(Publicat a La Comarca 8 de juliol del 2016)

A mi, a més d’obrir-me les portes del mercat laboral, l’habilitat en l’art d’escriure amb màquina m’ha permès viure una sèrie d’interessants experiències que d’una altra manera hagueren passat de llarg. I això d’“art” no és invent meu, que ho diu als diccionaris.

Corrie la primavera de 1972 quan vaig aprovar unes oposicions funcionarials que incloïen una duríssima prova de mecanografia. I a mitjans d’octubre d’aquell mateix any, em van declarar “útil para el servicio militar” i em vaig incorporar a files. Pocs instants després d’arribar al campament de Sant Climent Sescebes, amb los reclutes en formació davant dels barracons, “el cabo furriel” va demanar si algú sabie escriure a màquina. Suposant que allò podrie ser bo per a mi, vaig fer un pas endavant. I a partir d’aquell moment vaig quedar a les seues ordres, gairebé eximit de la instrucció i de qualsevol altra activitat que no fore el passar a màquina llargues llistes de reclutes. I tantes en vaig picar que vaig arribar a saber-me els noms de memòria. Fins al punt que els companys es divertien comprovant que al dir el seu nom i el primer cognom, jo, automàticament, hi afegia el segon.

Acabada la instrucció, vaig passar destinat com a soldat a un regiment d’artilleria de Girona. I aquí es va repetir l’escena del reclutament de mecanògrafs. Amb la diferència que el reclutador ere un brigada i que, a més, mos va fer una mica de prova a les taules del minjador. Quan el suboficial em va vore escriure va quedar bocabadat. I sense pensar-s’ho gens em va ordenar que em presentara immediatament al despatx de “Mayoría”. Ara, aquí ja no vaig picar llistes solament. La paperassa ere més variada. I tot i que en aquell quarter vaig fer algunes guàrdies, també vaig quedar pràcticament exempt de servicis.

En conclusió: aquella regalada mili a Sant Climent i a Girona, que jo esperava molt més dura, la hi dec a la mecanografia. Una mili que, dit sigue de passada, vaig acabar a Lleida com a “cabo primero de artillería” en l’especialitat d’“equipo telefónico”, sense que mai arribara a tocar cap canó ni tampoc cap altre telèfon que el del despatx de “Mayoría”.

José A. Carrégalo