Refranys de març

(Publicat a La Comarca l’1 d’abril del 2016)

Al març sempre l’hem tingut com un mes de poc fiar, una mica paregut a novembre i febrer, capritxós tirant a dolent, que quasi sempre el veiem sofrint en la pesada càrrega quaresmal, eixe sorollós costum que no hi ha

déu racional que mos lo tregue de damunt: Març habitual, un dia bo i un dia mal. Març marçot, que mata a la vella i a la jove si pot. Sol de març porta refredats. Abelles i bestiar boví pel març se sol morir. De flor de març, fruit no en veuràs. Març i cunyats ni regalats. Ser més variable que el març. Pasqua marçal, mortallera i fam. Pasqua marçal, o molt bé o molt mal. Pasqua nevada, primavera gelada. Quan el març fa de maig, el maig fa de març. Setmana Santa pel març, no la vulgues pas. Si no podes al març, no veremaràs. Quan l’oroneta no ve pel març l’hivern és llarg. Març marcer apedrega a sa mare en el carrer. Març marcedor, nit freda i dia amb calor. Pluja de març, dona faves i furta blat.
Però eixe clima canviant i inestable que en poques hores pot passar del sol tebiet al calabruix, també obre les portes a la primavera i el malcarat març acaba sent un temps important per als cultius, que comencen a remuntar la seva activitat biològica després de les geleres i el fred del cor de l’hivern: Març, la clau de tot l’any. Diu la vinya: “L’amo em planta, l’amo em poda, l’amo em lliga i el març em dóna la vida”. Quan pel març trona, l’atmella és bona. Març ventós fa l’abril plujós. Cada gelada de març, una ploguda pel maig. Pel març la verdor i per l’abril la flor. Pel març els presseguers en flor i els jóvens en amor. Setmana Santa marçal, molta pluja i temporal. A ningú ha d’estranyar que pel març comenci a tronar.

Tomàs Bosque