Substitució lingüística a l’Aragó

(Publicat al Diario de Teruel el 27 de febrer del 2016)

        La UNESCO celebra cada 21 de febrer lo Dia Internacional de la Llengua Materna. Com molts altres dies internacionals sobre col·lectius o temes, este vol alertar sobre una situació de perill que patissen les llengües minoritàries i que a la comunitat autònoma d’Aragó se concreta en un alarmant procés de substitució del català i en un altre pràcticament consumat de l’aragonès. Preocupats per la situació i coincidint amb la celebració, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEA), amb seu a Fraga, ha publicat un manifest destacant los elements més greus del procés. A l’àmbit públic constaten la nul·la presència de la llengua autòctona a la vida pública i com a instrument de cultura; i a l’àmbit privat, una creixent disminució de l’ús del català entre els jòvens (xiquets que es comuniquen entre ells en castellà i pares que no els corregissen i els parlen únicament en castellà). En definitiva, es tracta de la mateixa disglòssia de sempre, en què la convivència entre la llengua de prestigi —oficial, de l’escola i dels mitjans de comunicació— i la pròpia, present a la zona des de temps medievals, deriva en una aniquilació veloç de la segona al context de la globalització de l’era digital. Lo manifesta fa també una crida serena a la reflexió abans que no sigue massa tard, i demana una despolitització de la qüestió del català, una implicació de tots los ciutadans i agents socials, la cooficialitat del català a la Franja i el reconeiximent dels drets lingüístics propis d’un estat democràtic —ara silenciats—, amb un marc legal i dotació econòmica i humana suficients.

A la part catalanoparlant saragossana i turolense podem constatar los mateixos problemes, amb una situació especialment greu a poblacions petites i en zones com la del Mesquí-Bergantes. Alguns creuen que és ja irreversible i els més pessimistes veuen més fàcil reintroduir al paisatge animals desapareguts fa cent anys que poder fer renàixer la llengua arrasada. Uns pocs romàntics encara reclamen mesures d’ecologia lingüística, perquè quan una llengua se mor, s’empobrís lo patrimoni cultural de tots.

María Dolores Gimeno