“Tender puentes” i bombardejar fronteres

 

(Publicat a La Comarca el 22 de desembre del 2015)

La qüestió de “tender puentes” és reiterada en la resposta a l’última escalada sobiranista a Catalunya. Parlen de tendir ponts entre Catalunya i Espanya des de Rajoy, fins los caps de l’oposició, i el President d’Aragó ha oferit lo país per a trencar la bunkerització d’espanyolistes i catalanistes. I la idea no és gens marciana: Aragó i Catalunya van compartir estructures d’Estat pròpies, abans que la Corona d’Aragó i el Regne de Castella s’unificaren per via matrimonial. Molt haurien d’unir els interessos de la perifèria aragonesa  i la perifèria catalana en l’engranatge dels pobles d’Espanya.

Però la realitat és més cruga del que voldríem, i ja Montesquieu explicave l’any 1721 l’enquistament de l’antagonisme entre Aragó i Catalunya. A unes Corts (les de 1510) se van dedicar bona part de les sessions a decidir en quina llengua s’havie d’escriure les actes, i s’hauria produït la separació “si els estats no hagueren imaginat una eixida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès”.

Cinc-cents anys més tard, la divisió entre “l’espanyolitat”, “l’aragonesitat”, i “la catalanitat”, no han aconseguit vies més imaginatives i exitoses de resoldre la dissensió. I qui ho acabe pagant són los perifèrics de les perifèries. Fa poques setmanes a la població del Baix Cinca i la Llitera li va agarrar un cobriment de cor en saber que l’Estat havie abandonat los “Fondos de cohesión” en que es pagave l’assistència sanitària dels aragonesos que acudien a l’hospital de Lleida, que és lo que els cau més a mà. Los que viuen a la frontera podien veure com se tallaven los pocs ponts institucionals establerts entre una banda i l’altra. Fa pocs dies va saltar al debat públic que ni el Govern d’Aragó ni el Govern d’Espanya ni el Govern català tenien previst continuar finançant lo primer i últim tren del dia que comunique Casp en Móra la Nova, i per tant, tot lo Baix Matarranya perdie les seues comunicacions a una i altra banda. Bombardegen los pocs ponts existents.

Però potser, com diu irònicament la cultura popular sobre alguns ponts, hauríem de saber esperar: “será maravilloso viajar hasta Mallorca, sin necesidad de tomar el barco o el avión, sólo caminando, en bicicleta o autostop”. Esperarem!

Natxo Sorolla

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s